Vençudes!

En l’embolcall de la hipocresia trobem la misèria humana, la vergonya d’aquesta espècie, on el poder ho és tot.

Un món boig, que no s’escolta.

I malgrat totes les lluites pels drets civils i humans, avui estem tant lluny d’aquesta utopia.

El nostre mar, els nostres deserts, són un gran cementiri, de persones que fugin de la guerra i la misèria, moren.

I m’entrés heroïnes, salven vides, hi ha estats que persegueixen aquestes persones com si fossin delinqüents.

Estats que avui son incapaços d’acollir a les persones refugiades.

Un boig als Estats Units, vol fer un mur absurd, per barrar el pas a la gent que te esperança en una vida millor.  

Però en mans de bojos, delinqüents comuns, d’hipòcrites i cínics, en ells el destí del nostre món.
Però tot és un teatre, guerres patrocinades per estats democràtics.

Fart d’aquest estat meu, que empresona politics per voler fer possible el mandat popular, m’entres politics corruptes són ovacionats per holigans feixistes.

Ni llibertat d’expressió, ni llibertat política, líders dels moviments socials, cantants, twittaires, activistes, empresonats per les seves idees, per expressar-se lliurement.

Vençudes per escòria i per terroristes d’estat, que emparen la violència d’aquells que realment agredeixen amb violència i anhelen amb orgull èpoques grises del franquisme.

Vençudes per ministres que canten himnes de la legió que esgarrifen.

Persones acusades de terrorisme per manifestar-se pacíficament.

I que més ens dona que milers de civils palestins hagin estat víctimes d’un atac d’Israel.

Que més dona que la Fundació Francisco Franco, publiqui un vídeo recordant la victòria d’un dictador feixista.  Que rep finançament públic.

Tant fa, que les dones, siguin encara avui víctimes d’homes imbecils que exerceixen la violència, encara avui impera l’estúpid patriarcat.  

Sempre, sempre, sempre, vençuts per feixistes,  per homes mediocres emparats per suposades democràcies.

Ens alçarem amb els més grans, sense defugir de cap lluita justa petita o grossa, ho farem de l’única manera que sabem pacíficament i malgrat avui siguem vençuts, mai apagarem la llum, perquè resistirem, amb la vida i dempeus desafiarem amb perseverança. Amb peu de pau sempre.

Ens volen callades, ens volen submises, de genolls, empresonades, tristes, vençudes.

Sí, serem vençudes i vençuts, però serem dignitat per aquest món. A l’espera que els pobles del món s’alcin amb el puny enlaire, per fer la revolució que esborri les misèries i esclafarem aquest miserables feixistes que tant fa el patiment dels altres, dels indiferents perquè la vostra misèria serà la vostra derrota! I vençudes avui serem victorioses dema! Fins a la victòria!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un "Machirulo"

El camí de la pau

Blanqueig de l'extrema dreta