Gestos Petits

No tot està perdut enmig d’aquest guirigall de món. És cert que, entre els "criptobros" o com punyetes s’anomenin, i la gent que s’engalana amb aquesta marca blanca feixista, costa molt contrarestar els arguments dels mercenaris del totalitarisme. Aquests trilers ens fan ballar el cap, però, en realitat, sempre és el mateix truc: els beneficis per als més rics, el victimisme per als més poderosos i, com sempre, els més febles són els dolents. Els nostres serveis públics existeixen gràcies als nostres impostos, i tots els populismes que volen que els més rics deixin de pagar són un autèntic perill que condemna milions de persones a la misèria. Això no té res a veure amb el fet que puguem exigir més compromís i eficiència als serveis públics, ni amb la necessitat de combatre la corrupció i les disfuncions del sistema. Prou de posar el focus en les persones procedents de països en vies de desenvolupament que viuen al nostre país! Sí, són immigrants, però, sobretot, són p...

M’aferro encara a un vell bloc, escrivint sabent que pocs el llegiran, sabent que l’objectiu seria que em llegís molta més gent. Escric en català, malgrat sé que menys gent em llegirà. Publico paraules que sé que tindran poc impacte, tot i així crec que mereixen ser escrites. De la llengua, només et puc dir la veritat: la meva llengua materna és el castellà, una llengua fantàstica que em fa afortunat i que de debò estimo. És, sens dubte, la meva llengua; penso en castellà i m’expresso involuntàriament amb ella. És la llengua que em van regalar els pares i, sens dubte, forma part de les meves arrels. El català, que complicat, oi? També us diré la veritat: és la llengua que em va regalar l’escola, la que ha teixit en mi l’arrelament a la meva terra i és la meva llengua preferida. Mai jutjaré ningú per optar per una llengua com el castellà o l’anglès, però que ningú digui que el català et fa petit. Sí, és la llengua d’un país petit, però d’un gran poble, i el català és la llen...