Escriure per resistir

M’aferro encara a un vell bloc, escrivint sabent que pocs el llegiran, sabent que l’objectiu seria que em llegís molta més gent.

Escric en català, malgrat sé que menys gent em llegirà.

Publico paraules que sé que tindran poc impacte, tot i així crec que mereixen ser escrites.

De la llengua, només et puc dir la veritat: la meva llengua materna és el castellà, una llengua fantàstica que em fa afortunat i que de debò estimo. És, sens dubte, la meva llengua; penso en castellà i m’expresso involuntàriament amb ella. És la llengua que em van regalar els pares i, sens dubte, forma part de les meves arrels.

El català, que complicat, oi?

També us diré la veritat: és la llengua que em va regalar l’escola, la que ha teixit en mi l’arrelament a la meva terra i és la meva llengua preferida.

Mai jutjaré ningú per optar per una llengua com el castellà o l’anglès, però que ningú digui que el català et fa petit. Sí, és la llengua d’un país petit, però d’un gran poble, i el català és la llengua rebel, que ha desafiat la tirania de règims totalitaris i ha sobreviscut a totes les seves prohibicions.

Així que opto sempre per homenatjar tots aquells que, en la clandestinitat, van salvar la llengua catalana.

Aquesta és la riquesa de la diversitat, dels matisos que la fan diferencial i autèntica.

Però hi dono voltes: l’esforç d’escriure en un món on el que es porta són els continguts que ens aferren a la pantalla d’un mòbil i ens hipnotitzen.

Necessito reflexionar en veu alta sobre aquest altre món possible. El que no va cap a l’abisme ni a la destrucció.

Cal dir prou a aquest constant bombardeig d’estafadors que ens venen que tu pots aconseguir tot allò que et proposis i et conviden a viure una vida d’excessos i d’un consum extrem.

Aquesta falsa vida, impossible per a la gran majoria, és simplement un mirall d'insatisfacció que només promou l’angoixa i la culpabilitat.

Jo escric perquè em realitza escriure, perquè m’agrada i perquè em compromet amb els meus ideals.

I sí, les escric amb l’ambició de generar reflexions als lectors, d’interpel·lar, de generar canvis, de trencar amb la indiferència i la passivitat.

Perquè, un cop més, la història es repeteix: la grisor d’aquells que no respecten les minories torna per arrencar-nos els drets civils i assenyalar els més febles com una gran amenaça.