Gestos Petits

No sé explicar quin és el motiu, però sempre he cregut que la solidaritat és quelcom transformador. I és un valor pragmàtic. Soc el primer a compartir un posicionament ideològic que defensa que calen mesures de redistribució de la riquesa per construir una societat més justa. Però la solidaritat permet actuar i arribar a temps. Perquè el sistema fa fallida cada dia per a moltes i molts. La solidaritat és una acció que transforma la realitat de moltes persones. Sobretot, ens interpel·la a cadascun de nosaltres: què puc fer jo per l’altre, sense esperar res a canvi, sense voler cap contraprestació? Sempre reivindico l’escola de l’esplai com un lloc on un aprèn a donar el seu temps al servei dels altres. On es transmeten molts valors, especialment l’estima i el compromís amb el proïsme. Quan vaig decidir dedicar-me professionalment a l’àmbit social, vaig haver d’aprendre i desaprendre moltes coses. Vaig aprendre que l’acció social no podia dependre només del voluntariat i qu...

“Si lluites, pots perdre. Si no lluites, ja has perdut. L’única lluita que es perd és la que s’abandona.” Frase atribuïda al Che Guevara Una frase atribuïda a un guerriller incansable, que mai no en va tenir prou amb la victòria de la Revolució Cubana. M’imagino l’eufòria d’aquella victòria. Però el Che va continuar lluitant fins que va morir. I, probablement, va morir sabent que estava perdent. No vinc a discutir, almenys avui, sobre la figura del Che. Simplement, em vull quedar amb la idea de la frase que encapçala aquest article. Perquè, certament, tinc la sensació que estem perdent. I que estem perdent, precisament, perquè hem deixat de lluitar. El món sembla haver embogit. Està malalt d’odi contra els més febles, mentre els poderosos han trobat la manera de fer que els pobres lluitem contra els pobres, que ens culpem i que ens odiem entre nosaltres. No vull lluitar contra els votants de l’extrema dreta com si fossin l’origen de tots els mals. Molts han acabat fent se...

No sé en quin moment les persones que menys tenen han acabat comprant el discurs d’autèntics feixistes que manipulen la realitat i fan demagògia, convencent aquells que haurien d’estar indignats amb els especuladors que han fet impossible el dret a l’habitatge per a tothom. Els discursos populistes han aconseguit posar el focus en les ocupacions, i no en el veritable problema: que avui accedir a un habitatge és tot un privilegi. És evident que els especuladors tenen por que els que menys tenen ocupin, perquè darrere dels pobres més apoderats hi ha el temor que la seva mirada revolucionària i disruptiva posi en perill el seu statu quo . Per això els nazis de Desokupa i altres titelles d’aquest sistema neoliberal que vol imposar el seu totalitarisme amb violència i por posen el focus en les ocupacions conflictives. I no nego que n’hi hagi, però aquestes serveixen per desvirtuar l’autèntica realitat. Aconsegueixen, un cop més, associar l’ocupació a delinqüència i immigració. I arrossegu...

En aquesta negra nit, un cop més, la tenebra del terror demostra que, sense escrúpols i sense humanitat, es poden vulnerar qualsevol dels drets fonamentals a la llibertat. Avui, un grup de valentes que navegaven amb la flotilla cap a Gaza ha estat interceptat per l’exèrcit israelià. Una travessa humanitària, pacífica i internacional que ha posat el focus de l’organització civil davant la inacció de la comunitat internacional. Una comunitat que, un cop més, decideix agenollar-se davant uns poders fàctics que ens condueixen cap a una barbàrie humanitària sense precedents. Si permetem que Netanyahu continuï amb impunitat, i que el seu principal còmplice, Donald Trump, ens dicti quin ha de ser el rumb de la humanitat, aviat viurem en un món desolador. Ells són els senyors de la guerra, del genocidi, dels negocis de l’armament, del terror, la por i la tenebra. I són també els que han injectat el germen tòxic de l’extrema dreta a Europa, amb la voluntat de malmetre-la i convertir-la en u...

Quiero, antes que nada, agradecer en estos últimos meses que no han sido fáciles toda la ayuda recibida. A todos y todas los que habéis estado acompañando a mi padre y a mi madre. También a los profesionales de la residencia que habéis cuidado de él. Gracias por cuidar de lo más querido. Papá, hace tiempo me anclé en la esperanza de que tu mirada seguía siendo tuya. Deseando que tu enfermedad fuera lenta, para alargar un ratito más a tu lado. Al mismo tiempo, viendo que tu cuerpo ya no te dejaba ser, y que ese tiempo de calidad se iba apagando poco a poco. Sé que ahora es tarde para muchas cosas, y es difícil aceptar que nos quedaban aún muchos momentos por vivir juntos: contigo, con mamá, con nosotros, con tus nietos. Pero hoy vamos a brindar por todo lo vivido que no ha sido poco, y a hacer homenaje a la vida que compartimos contigo, a todo lo que nos has regalado. Nos aferramos a ese bonito recuerdo tuyo y te damos las gracias por haber vivido siempre para tu familia y tus a...

Suposo que totes les èpoques de la humanitat han estat fascinants i plenes d’esdeveniments únics. Però ara, en aquests moments, estem vivint un canvi d’era i, en molt poc temps, tot està canviant de manera fragant. És important ser conscients que estem vivint un moment transitori i que el món tal com el coneixem avui serà ben diferent en poc temps. Sens dubte, és un moment crític per a la humanitat. Penso que un dels problemes que tenim és on estem posant el focus. I està clar que l’avenç tecnològic és desbordant. En molt poc temps ens ha envaït la vida: telèfons intel·ligents, xarxes socials, realitat virtual, intel·ligència artificial... Crec que tenim la responsabilitat de gestionar aquestes eines com l’oportunitat que són, i no com un fatídic apocalipsi. Sé que els que en saben de tot això es posaran les mans al cap amb el que diré, però és necessari aturar aquesta febre apocalíptica, deixar de dir barbaritats i fomentar la por. En primer lloc, aquest fenomen és imparable...