Apunts per començar

Gandhi va dir: “Sigues el canvi que vol veure el món”.

Cal no excusar-se, i dir que les coses són impossibles per les normes maquiavèl·liques del món.

Rosa Parks, en aquella època dels Estat Units on hi havia una segregació racial, va tenir un gest molt valent, és va negar a cedir el seu seient de l’autobús a un home blanc. Les persones amb el color de pell negre, havien d’anar a la part de darrera i no podien anar asseguts a la part de davant. Ella va fer un gest molt petit, va dir que es negava a cedir el seu seient. Aquella dona per aquella acció, va anar a la presó.

Avui és reconeguda com la primera dama dels drets civils als Estats Units. Sense gestos com el seu, avui difícilment aquest país el seu president seria Barack Obama.

D’aquesta dona, crec que podem aprendre una lliçó.

En primer lloc la legalitat no justifica la injustícia. Les lleis en moltes ocasions són injustes, ho són perquè protegeixen privilegis d’uns i trepitgen drets dels altres.

Si les acatem sense més, aquestes continuen i res canvia.

Amb la convicció de justícia social, cap llei pot aturar el canvi.

La convicció ens allibera de la por.

Aixecar-se quan tothom seu, és una opció valenta.

Per això, cal també aprendre a expressar coses que potser la majoria no hi estaran d’acord, però que manifesten els nostres principis i que tenim dret a dir la nostra, malgrat això comporti crítiques dels altres.

Ada Colau, avui és una de les veus que lidera el Moviment dels Afectats per la Hipoteca. Va ser capaç d’anar a una comissió parlamentària de l’Estat, va dir el que pensava, va expressar que  al seu costat tenia un criminal, evidentment es referia al representant dels bancs. Va ser amonestada per les paraules que va dir, que per molts eren una falta de respecte.

Aquest moviment és un dels més populars, ha generat més canvis a favor de les persones afectades, que el propi govern. La base del carrer ha promogut petits avenços i un tribunal europeu, acabat dient que les clàusules de moltes hipoteques eren injustes i il·legals. 

Expressar-se lliurement, és un exercici saludable, que ens dóna fortalesa.

En el meu anterior bloc he expressat molts dels meus pensaments i penso que m’ha alliberat d’aquelles coses que no vull formar part. Escriure les coses, és adoptar un compromís amb tu mateix i t’indica al pas del temps si ets coherent amb allò que dius i amb allò que fas.

Gandhi, va dir “cal viure senzillament per tal de que els altres puguin senzillament viure. “

Paraules compromeses amb el seu ser, coherent i extremadament senzill era ell. Però va aconseguir el seu propòsit.

Aquest és un principi que farà fort la teva estima, el teu recorregut feliç, el no estar immergit en una vida plena de consum absurd.

Pren-te el teu temps, si cal com a la foto seu davant d’algun quadre que la vida ens brinda i disposat a fer un gest petit i no tinguis pressa, el cor necessita escoltar amb tranquil·litat.