Una econòmia diferent
He conegut de primera ma algunes de
les desigualtats d’un món mal governat, he sentit com un altre món és possible,
però constantment sorgeixen barreres que ens impedeixen transformar aquest món
cap al sentit comú.
Les desigualtats són l’origen dels
grans problemes que afronta aquest món. Necessitem prendre decisions valentes,
on cal garantir la igualtat d’oportunitats.
La realitat ens exigeix estar a
l’alçada i no podem deixar passar ni un sol dia més, veient com els infants,
les dones i els homes pateixen misèries.
Sota un setge de por, depenent de la
caritat i d’un sistema que esclavitza a obeir o ser un inadaptat.
No hi ha cap raó sensata per creure
que cal continuar permeten que els països del sud estiguin condemnats a
l’extrema pobresa, no hi ha cap excusa per veure com a casa nostre perdem cada
dia drets socials i ens condemnen a la dictadura dels mercats.
No hi ha cap raó per continuar donant
el nostre vot als qui han venut la nostra anima al capital.
Els ciutadans em abocat la nostra
esperança a unes urnes, però ara sabem que ells són tant sols els grans amics
de les elits.
Vivendes buides al temps que hi ha
persones sense sostres.
Bancs que continuen sense implicar-se
en els problemes de la nostra societat al temps que s’enriqueixen i continuen
vivint aliens al que passa en els carrers.
Persones que han perdut l’esperança
en poder treballar i els abandonem, sense cap acompanyament, deixant que
creguin que ells són els culpables. Els fem responsables de les misèries que
viuen els seus fills i filles.
No comparteixo un sistema que
condemna a la gent humil.
Els ajuts assistencials poden ser
pal·liatius i necessaris, però això no garanteix la dignitat i la justícia
social.
Estic convençut que construir un nou
ordre, on primer posem les persones. Soc conscient que l’economia es important,
però cal canviar els valors que fins ara a mogut els diners.
M’encanta el concepte d’emprenedoria
social, cada cop tenim més exemples que estan demostrant que amb talent,
innovació, capacitat d’impacte social, tenim capacitat per generar una economia
transformadora.
Persones que tenen una ambició
canviar les coses, generar dignitat, oportunitats, invertir en el canvi social.
Canviar l’ordre de prioritats i això respon al sentit de la nostra vida, a
preguntar-nos que faig jo aquí, que em fa més feliç.
Tenim els recursos suficients per fer
un món més just, més sostenible. I se que hi ha gent perversa disposada a viure
egoistament, però se que aquest món viu bona gent, disposada a posar-se en moviment
per fer realitat el somni col·lectiu, que no és altre que portar la dignitat aquells
que avui viure és un autèntic infern.

Durant molt temps ens han fet creure -o hem volgut creure!- que dipositant "la nostra esperança en unes urnes" cada quatre anys ens en podíem anar a casa tranquils pensant que complirien el què han dit, i no ha estat així. L'estat del benestar a Europa ha diluït, en bona part, les responsabilitats individuals en favor d'una minoria. És moment de recuperar aquella mítica frase d'en J.F. Kennedy de "No et preguntis què pot fer el teu país per tu, pregunta't què pots fer tu per al teu país"; és moment de que tots plegats en posem en moviment per fer realitat un món més equitatiu.
ResponElimina