Les coses de la vida

Les emocions han de fluir  perquè nosaltres tinguem una vida amb sentit i saludable.

La por, la ràbia, la tristesa, l’alegria, l’eufòria són emocions que el nostre cos experimenta i que cal deixar-les sortir, cap és dolenta i és necessari que les canalitzem.

Hi ha dies que són meravellosos, que et sents content i feliç i altres que són durs, tristos que generen impotència, que et fan dir “ puta merda de vida” i sents que no vols saber res més amb aquest món. Però certament els dies passen i aquella emoció de dol és converteix en serenor i un dia et despertes i la vida et permet somriure i és una nova oportunitat.

Jo diria que són coses de la vida, que potser no ens han educat per afrontar la vida amb les seves coses, amb la seva dura realitat, amb els dies en que només vols plorar i no aixecar-te. I són dies en els que no hi ha paraules, en las que no hi ha raons, en las que no podem deixar de sentir el que les emocions et fan viure i és molt important que aquesta emoció no sigui amputada,   perquè és la clau per tenir una vida saludable i equilibrada.

L’altre dia escoltava un reportatge de José Mujica, president del Uruguai. Explicava els seus anys a la presó i el sofriment que va patir com a persona. I deia que la vida sempre et dona l’oportunitat d’aixecar-te un i altre cop. No hi ha fracàs prou gran per rendir-se per pensar que no cal donar més oportunitat a la vida.

Un dia, aquell home que va passar molts anys a la presó, patint tortures, sent maltractat per raons ideològiques, i quan semblava que el seu destí ja no tingues sentit, es converteix en el President del seu país.

A casa nostra molta gent ho esta perdent tot, la majoria de gent continua, altre diu prou i es treu la vida. Però més que mai necessitem persones disposades a sortir del pou i que liderin una societat més justa.

La vida és fotuda i el món esta governat per tirans que condemnen a molta gent a patir.

Però, necessitem que aquesta gent que sofreix tant, plori, tingui ràbia, la seva vida sigui per un instant trist i desolador, però necessitem que aquesta gent desprès del dol de la desolació, agafi l’energia d’aquestes emocions i s’aixequi amb la dignitat de saber que pot tornar a ser feliç.

A pesar de que volem evitar parlar-ne, la nostra existència es limitada, amb més o menys temps i crec que el que podem fer amb la nostra vida és viure cada dia com un instant irrepetible, amb la intensitat que la vida ens permet, sentint que val la pena viure cada dia amb l’oportunitat de lluitar per ser feliços. 

Jo amics em comprometo a viure la vida intensament.