Món espatllat

Aquest cop els premi Nobel ha tingut més seny que en altres edicions.
Malala Yousafzai i Kailash Satyarthi són activistes que defensen els drets dels infants.

Malgrat les ovacions de parlaments, autoritats d’occident que Malala ha rebut, són pocs els governs que l’escolten.

Em pregunto com una nena ha tingut el coratge, la valentia, el talent per fer front a una colla d’homes mediocres que van voler matar-la.

I ella va dir! Un llibre, un llapis és molt poderós.

El fonamentalisme islàmic no tem a l’exèrcit dels Estats Units.

Tenen por, d’una nena. Una nena que sap quin es el seu punt dèbil! Igual que Kailash sap que la pobresa, la ignorància, la guerra estan al servei d’aquest homes que induïts per la teocràcia capten adeptes i sembren la por.

Però qui explota als nens i les nenes?

Els mateixos que signen tractats internacionals per intervenir militarment contra l’estat islàmic.

Els governs d’occident, practiquen el bel•licisme, la hipocresia, la perversitat.

Veiem amb indiferència com milions de persones al sud, moren per malalties que poden deixar de ser mortals, com ara el VIH, la malària.

El virus de l’ebola ha vingut per posar un cop més un escàndol que ens parla de les desigualtats.

Posen de manifest que poc ens importa que morin tres mil o deu mil persones a l’Africà.

Però ens entra la psicosis d’una epidèmia a occident.

La pobresa és un negoci d’uns pocs homes molt mediocres.

Aquest món espatllat, només te una solució. Començar a invertir en desenvolupament, acabar amb l’esclavatge mundial, deixar d’explotar als més dèbils.

Cap infant privat d’educació.
Compromís amb la salut, prou de jocs perversos. D’interessos econòmics. Cap infant mort per una simple diarrea.

Cap guerra més! Contundents amb els fonamentalismes però com va dir una nena valenta, construïm escoles, apliquem justícia social, condemnem als que permeten aquest mal estructural, anem a les arrels i no a les branques del problema.

Els africans tenen el mateix dret, a ser assistits sanitàriament que un blanc. Mandela va dir una persona, un vot. Jo afegiria una persona, una vida igual de digna sigui quin sigui l’origen i la condició.

Les desigualtats d’aquest món estan generades intencionadament, per aquest neoliberalisme, que poc importa les misèries d’aquest món.

Com podem tolerar que els diners públics, mitjançant la guerra, generi beneficis a un capital privat que és lucra reactivant aquesta industria.

Estem en mans de psicòpates. De insensibles! De molta indiferència.

Quan ens mobilitzarem pels drets dels infants arreu del món, pel dret de les dones. Quan ens alçarem contra els homes mediocres d’un i altre lloc.

Quan tindrem coratge per governar de nou aquest món.