Fes brillar l'altre

De fons una musica sona, jo escric, i ella dorm dolçament m’entres m’atreveixo a escriure un cop més, somiant, en un racó on em perdo per idees i pensaments que volen inspirar força i qui sap que pot passar desprès.

La musica m’inspira i m’emociona, ella em revolta i escric.

Fer de les paraules, pensaments que portin espurnes d’aquesta essència que avui sento i que et portin allà on les paraules simplement arriben al cor i poca cosa més.

Posats a pensar i escriure, començo amb una pregunta.

I la resposta poc importa.

Potser ens em equivocat, em fixo quan un periodista pregunta i tothom es fixa en el que respon, però l'únic brillant és aquella pregunta que vol escoltar, que vol sentir, valorar, reflexionar, posar-se en el lloc de l'altre, que humilment dona llum a l'altre.

L'única resposta que pot ser valida és una altre pregunta que ens apropi a l'altre, convidant a pensar junts o si més no adonar-nos que si pensem diferent és important adonar-nos que segurament estem lluny de la veritat.

Possiblement ens passi sovint, estic en l'encert i tu t'equivoques, perdoneu tots i totes, vosaltres esteu ben errats.

Normal! Homes i dones, que som adults i que malgrat la psicologia evolutiva diu que ja em superat l'etapa egocèntrica continuem creient que estem en el cert i que els altres s'equivoquen.

Fent finalment un judici moral i fent possible que la diversitat i el diàleg estiguin abocats al fracàs i que ens porti a l'angoixa tot posant murs i barreres.

Potser una pregunta?

Un diàleg.

Un reconeixement de l'altre.

Humilitat.

Escoltar.

En definitiva aprendre d’aquell que potser i tot ser diferent puc respectar i comprendre.