Els infants i els drets socials.

Parlar dels infants com a ciutadans i no pas com un subjecte del qual podem tractar com a mercaderia o com a projectes senzillament de futur.

Els nens i les nenes tenen dret a ser feliços, a jugar, a ser estimats, a ser protegits, a participar, a l’educació, a opinar...

A Catalunya estem al cap davant de la pobresa infantil a Europa, superant fins i tot a Grècia.

Quan parlem d’aquestes dades ens referim a infants que ara mateix estan vivint situacions que vulneren els seus drets.

Alguns volen reduir el problema a la mala nutrició. Beques menjador, xecs d’alimentació, banc d’aliments, entitats que donen berenar i sopar.

Però algunes d’aquestes mesures tant sols son un espiral de mesures assistencials que no transformen la realitat i no redueixen el problema.

Veure com els politics fan saltar els nostres infants. Salten els primers d’aquest vaixell que s’enfonsa a un bot salvavides. Es tant sols la constatació  del gran fracàs social.

Al nostre estat passen coses absurdes. Un home ha estat operat en un hospital públic, a costat la intervenció cent mil euros, li han salvat la vida, però quan el doctor li doni l’alta, haurà estat desnonat pel banc, sense accés a una alimentació equilibrada, sense recursos econòmics.

Al mateix temps un jove, serà condemnat a 5 anys de presó, per tràfic de drogues, violència, robatoris... cada any ens costarà mantindre trenta mil euros aquesta persona a la presó.

Hi haurà un avi, que pateix demència, amb dependència. Morirà abans d’entrar en una residència per tenir una atenció digna i justa, desprès d’una llarga vida treballant.

Una dona treballarà 7 dies a la setmana com a cambrera de pis en un hotel, cobrant 700 €, cuidarà de la seva mare i del seu fill. Mai tindrà temps per jugar amb el seu fill. El seu fill és l’única raó que li fa no caure.

Cada dia als nostres barris, hi ha infants que pateixen les conseqüències de la pobresa i la vulnerabilitat.

Infants sense motivació per aprendre i anar a escola. Infants que malgrat tenir necessitats educatives especials continuen l’escola sense poder ser atesos amb l’atenció a la diversitat que tenen dret.

Hi ha llars amb problemes de convivència i violència de gènere que aboquen al patiment dels petits, fent-los invisibles però sent les víctimes més indefenses.

Nens i nenes que quan vagin a casa trobaran la realitat dels adults, falta d’ingressos, problemes per arribar a final o principi de mes, talls de subministraments, problemes i tensions que en molts casos els infants viuen amb tristesa.

Històries tristes, que fan de la nostra ciutat un fracàs social.

Però, crec que si volem retornar el sentit a la nostra causa, és començar a fer que els infants siguin ciutadans de primera, participant de la construcció social de la nostra ciutat i el nostre barri.

Educar, ciutadans amb esperit crític, participatius i capaços de fer de les seves vides allò que necessiten per ser felices.

Els nostres infants, no volen injustícies, no volen veure patir als seus pares, no volen veure impunitat als seus mal tractadors, no volen veure les llargues cues per anar a buscar aliments a la parròquia.

Els nens i les nenes, volen adults que els estimin, volen límits per créixer, volen opinar malgrat a vegades diguin bestieses, volen equivocar-se i que algú els recolzi desprès, volen ser nens i nenes.

I això ho aconseguirem, si som capaços de trobar un equilibri, si entenem que totes les persones sense distinció, tenen dret a la dignitat, perquè només enfortint l’entorn dels infants, podrem tenir un present saludable per ells i elles.

Unes institucions democràtiques que vetllin pels interessos de la majoria. Amb serveis públics de qualitat i universals. Les politiques socials no poden reduir a les persones més vulnerables, només en un marc d’igualtat i equitat farem possible una societat justa i solidaria.

Tots i totes podem ser subjectes de dificultats i tots tenim dret a ser ajudats en els moments que la vida ens fa un cop. Una invalidesa, un atur de llarga durada, un fill amb discapacitat, una malaltia, ser una víctima...

Gran error cometrem si creiem que l’assistència social és cosa de pobres. I per aquest motiu necessitem tenir els millors professionals, les millors prestacions, igual que quan sabem que qui ens operada és un dels millors cirurgians.

Per tant no reduïm les politiques socials a la beneficència, creiem de veritat que necessitem els millors serveis per crear una societat justa i que garanteixen els drets socials i us asseguro que tots i totes guanyarem.