L'Asen torna.
Un
dia vaig decidir no escriure més al bloc de l’Asen. I vaig reobrir aquest bloc
més amable, menys insultant, més respectuós.
Volia
centrar-me en els gestos que generen canvi i deixar certs esclats de provocació
i indignació sense filtres.
Amics
i amigues, retorno, amb l’ànima rebel, amb el coratge d’expressar-me amb tota
la llibertat.
En
aquest món capgirat, boig, gris i convuls, passen els dies i és massa tard per
a moltes i molts. Res importa fins que fem nostra la història dels altres, perquè mentrestant mirem
les coses com espectadors passius.
Molts indicis per veure que les coses no van bé.
Encara
avui els estats, fan guerres. Bombes que cauen sobre les cases de
famílies inocents. Homes que disparen i esquiven bales dels fusells.
Persones que lluny de l’horror guanyen diners d’un comerç armamentístic que passa desapercebut. Tots som còmplices quan confiem els nostres diners en banques que inverteixin els nostres diners en aquesta industria i que fonts d'inversions es fan cada dia més rics a esquenes del dolor de milions de persones.
Persones que lluny de l’horror guanyen diners d’un comerç armamentístic que passa desapercebut. Tots som còmplices quan confiem els nostres diners en banques que inverteixin els nostres diners en aquesta industria i que fonts d'inversions es fan cada dia més rics a esquenes del dolor de milions de persones.
Mala
gent, disposada a fer negoci de les misèries. Carronyers que no tenen escrúpols
i fan negoci del tràfic de persones que ho han perdut tot i que fugen de l’horror
per descobrir que darrera dels murs hi ha més desolació i més cinisme.
I
un gran cementiri en el mar mediterrani.
Desprès
de la II Guerra Mundial, les grans potencies, van dir que mai més cap tragèdia
més... Rwanda,
els Balcans, Nigèria, Ucraïna, Afganistan, Irak, Síria i tants conflictes que
ni tants sols coneixem.
Afegir
el terrorisme, sens dubte un instrument que mobilitza novament por i que blinda
el discurs de la guerra, les invasions, de la seguretat i la violació de drets fonamentals com poden ser la
llibertat d’expressió entre molts altres que no tenen més objectiu que
perpetuar la seguretat d’uns poders fàctics.
Malgrat
que l’Africà a estat devastada per la pobresa, pel saqueig dels miserables, per
les malalties, la fam, la guerra, el terrorisme, l’explotació, la corrupció.
El
món occidental, es treu la mascara. Darrera d’aquesta gent mediocre i mal
follada que es fan dir demòcrates, deixen anar les seves fúries, el feixisme
més extrem, els gossets acariciats pels seus amos que surten bordant, amenaçant
amb violència a tots i totes aquells que defensin la dignitat de les persones
siguin d’on siguin.
Ho sento, no puc silenciar més la meva indignació! No puc amb aquests fills
de puta que parlen de la gent amb menyspreu, que deixen morir a la gent al mar,
que deixen a la gent sense llar, que priven a la gent dels seus drets i que
desprès ens demanen que els votem. Al mateix temps fan servir les portes giratòries, que passi
el que passi continuaran decidint el destí de les nostres vides.
Tenen
el domini del món, dels mercats, dominen la nostra indiferència i quan
despertem tenen grans aliats, l'extrema dreta feixista que ens faran seure quan ens aixequem.
Totalitarismes
que s’alien amb presumptes demòcrates, per tal de preservar el seu poder, la
seva seguretat en un món que a vessat massa sang en va.
Som
responsables d’actuar, de denunciar, d’implicar-nos i de no quedar-nos
indiferents davant el drama que l’ humanitat esta vivint.
No puc comprendre perquè existeix tant odi,
tanta rancúnia, gent que fa mal i mala gent que no deixa de destruir.
Però sou uns criminal, que més valdria que els
vostres pares s’haguessin estalviat follar aquell dia sense protecció.
Esta clar que ara mateix som cèl·lules cancerígenes
i només esta a les nostres mans fer un tractament per ser novament un món sa,
abans que sigui una metàstasi incurable.
Aquí estic de nou.
Aquí estic de nou.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada