Entre el soroll i la pressa

Al 1693 es va trobar un preciós poema a l’Església de St. Pau a Baltimore que comença “Entre el soroll i la pressa fes el teu camí”.

Aquest poema també parla de trobar sentit en les coses senzilles.

I en mig d’aquesta societat induïda al consum frenètic. De personatges idolatrats per les masses, que tenen unes riqueses exageradament desproporcionades. Un mal endèmic com el de la corrupció que ens mostra a diari com persones que haurien de vetllar pels drets de les persones, treballen al servei dels privilegis i les seves portes giratòries.

Massa soroll...

Les inversions en polítiques socials estan a la cua d’Europa i estem en les taxes més elevades de pobresa. Amb la contradicció de veure com els governants malbaraten els recursos públics.

En canvi en mig d’aquesta realitat hi ha persones amb un compromís ferm cap a la defensa dels drets socials, herois i heroïnes que fan dels nostres barris un llumí enmig d’aquesta tenebrosa foscor.

Persones implicades en entitats de base, que fan un excel·lent treball comunitari, amb limitats recursos econòmics.

Lluiten per la cohesió social.

Gràcies a persones generoses, voluntàries, professionals excel·lents que no sempre tenen sous o condicions laborals prou dignes.

La senzillesa, els valors, l’entusiasme, l’esforç són els ingredients d’aquells projectes que són extraordinaris.

Persones que tenen una vida senzilla, que han cultivat valors humans, que tenen una actitud humil i de servei, són aquelles capaces de ser lliures per fer realitats els somnis col·lectius.

El valor de no malbaratar el talent a l’exigència del mercat.  La resistència necessària per no veure bellesa en les fortunes.

Aquest és el contrast, de com amb poc és fa moltíssim i de com els que tant tenen perpetuen encara més les desigualtats socials.

Enmig d’aquesta batussa, necessitem la gent que creu en una economia més social i solidaria. Més enllà de criticar demostren que hi ha propostes molt responsables i sostenibles.

De com milers de joves en aquest país tenen un compromís amb l’esplai ,el cau o en l’associacionisme.

En aquest sorollós món, que no hi ha temps per res, hi ha joves que a part d’estudiar i treballar troben temps per fer voluntariat.

Tot això té molt a veure amb una actitud de vida austera, persones que no podran donar un gran donatiu, que tenen poc però en canvi donen amb generositat i compromís el millor d’ells i elles mateixes.

Aprendre a valorar les persones pel que són i no pel que tenen. Identificar aquelles coses importants que ens fan sentir bé, que són agradables, que ens transmeten sensacions.

Gaudir d’un paisatge meravellós, emocionar-te amb un poema, plorar a l’escoltar una cançó, són sensibilitats que cal desvetllar del nostre interior.

La felicitat no es pot saciar amb l’abundància del tenir. L’ambició és la ceguesa d’aquell que vol més d’allò que la vida permet consumir.

És cert també, que el món és com és i en ocasions ballarem amb la música que sona. Balla al seu ritme, una, dos i fins a tres, desprès canvia aquest soroll estrambòtic i lleig.

Al final del poema diu “Malgrat les vilanies, les dificultats i els somnis escapçats, la vida és bella. No ho oblidis i seràs feliç.”