A mi ja em perdonara...

A mi ja em perdonarà Sr. Xavier Rius, però dir que les ONG’s fan la feina bruta als traficants i dir que aquestes es renten les mans… i unes quantes bestieses, més, em sembla molt demagògic i cínic.  

Li he dit cínic. Cert, vostè m’acusa d’insultar-lo, si volgués fer-ho li diria altres coses més ben sonants.

Cínic, perquè bàsicament comença l’article acusant a persones que podien estar fent moltes altres coses que tirant-se al mar a salvar vides.  

El pitjor, no és que pensi que ho fan per sortir per la Tele i ser el Català de l’any. El pitjor és que a vostè té certa indiferència a que aquestes persones morin al mar, sencillament perquè no són de la seva terra.

Això, és motiu perquè li dediqui un tweet dient que és lamentable i miserable el seu article. I vostè el tregui de context, i em foti en una altre article anomenat  “Que vingui la Guàrdia Civil” el millor de l’article sens dubte és el happyflower.

Tornant a l’article anterior, comenta:  “Per descomptat, no es pot deixar morir ningú al mig del Mediterrani. Però tots els rescatats haurien de ser repatriats immediatament.”

Ara ho entès tot, vostè és com el xaval que algun cop com educador he tingut al centre i em diu, jo no sóc racista, jo sóc endreçat, cadascú al seu lloc.

Al final, ja puc comprendre el sidral que vostè explica d’algunes ONG’s i les bones voluntats no són sempre la solució dels problemes, però el seu problema és que jutja als pocs que fan alguna cosa, davant la passivitat d’una Europa que no fa absolutament res.

Aquest senyor Xavier Rius és el problema d’Europa, és el de tot Occident. Evidentment existeixen responsabilitats de l’actual conflicte que està condemnant a milions de persones a viure un autèntic infern. I si vostè creu que no, com a mínim per decència, els estats més rics, han de vetllar per evitar una tragèdia com la que esta passant al mediterrani.

Vol acabar amb les màfies? Organitzi ferris humanitaris, per ajudar a les persones que desesperades paguen milers d’euros als traficants, suposo que per vostè això és una idea progre.

En tot cas, em sembla mil vegades més lloable el que estan fent aquestes persones organitzades en ONG’s que tants estats que s’ho miren passivament i son còmplices d’aquest gran cementiri.

Davant la bestiesa de les 200 persones que passen per Ceuta, dir-li que com a periodista que diu ser, hauria d’informar, que entren més persones immigrades pels aeroports amb visat de turista, que no pas en pasteres i saltant tanques, però és més sensacionalista, genera més por, intentar dir que cal invertir més diners en murs i polícia. Una mesura absurda.

Miri, només hi ha una solució implicar-nos des d’occident en les problemàtiques i les arrels que condemnen a tants ciutadans del món a la misèria o patir el fenòmen migratori, que per vostè és com un martell que pica molest. La gent ve aquí perquè la pobresa l’empeny a la recerca d’una vida millor.

Hi ha milions de persones condemnades a l’extrema pobresa i Europa, Occident no és culpable del que passa en aquest països en vies de desenvolupament.

Les grans oligarquies que condemnen a milions de persones a ser pobres, en contra aquestes grans oligarquies occidentals s’enriqueixen a costa d’aquesta explotació.

Tan vostè com jo, prenem cafè, vestim roba de Vietnam, Bangladesh i Colòmbia i som culpables d’aquest món globalitzat i espatlla’t.

Com tot, que fan els estats d’occident? Aprofitar-se dels conflictes, per vendre armament, vendre els nostres residus més contaminants, vendre deute, ser col·legues de les dictadures posades a dit, entre tantes altres vergonyes que és difícil que mitjans com el seu ens informin de l’autentica realitat.

Quan parla dels barris senyor Xavier Rius, dir-li que en el barri de Ca n’Anglada, és on vaig començar a treballar  de ben jove, una entitat de barri de lleure. I des de llavors mai he deixat d’estar als barris dels quals parla.

En primer lloc, amb convicció li dic que són persones que malgrat procedeixin d’altres indrets, són ciutadans i de ple dret, són veïns que són part de la nostra societat i que com els ciutadans d’aquí, hi ha qui treballen, estudien, estan a l’atur, reben ajut, van al metge, van a l’escola, consumeixen, paguen impostos.

Cert, no són de ple dret, alguns son il·legals, senzillament per ser estrangers.

Un dia a Ca n’Anglada un infant d’origen marroquí, va vindre al nostre centre i em va dir amb un somriure, el meu pare és Mosso d’Esquadra. El seu pare havia maquillat al seu fill una trista detenció, el seu delicte cap altre que no tenir papers.

Suposo que per vostè hagués volgut ser més endreçat. No li amagaré que en aquests barris hi ha problemàtiques greus, però en aquest aspecte hi ha més creences, més rumors que veritats.

Per últim, li responc la piulada. Vostè viu Tercer Sector?

Sigui clar, li molesta que critiqui el seu article? Li agrada que el critiqui? I m’insinua ofensivament que jo visc del tercer sector.

I si fos mecànic que em diria?

Vostè és endreçat, però la seva manera de jutjar el delata, segons vostè la capacitat d’indignació només té a veure amb els interessos personals, doncs per sort hi ha ciutadans que és mouen ideològicament per conviccions no per interessos.

Certament Senyor Rius, visc perquè treballo, perquè vaig a treballar com tanta altra gent, tinc la sort de treballar vocacionalment en una entitat que com tantes altres del nostre país contribueixen a la cohesió social, a l’igualtat d’oportunitats, a l’èxit educatiu. Cert, jo tinc un sou per fer la meva feina, i no vull cap medalla. Ara, em sembla una falta de respecte que insinuï que el Tercer Sector Social, som intocables i ens considera una colla de “vividors del cuento”, tal i com diu a les seves piulades. Doncs el deixo trepitjar-me, li avanço que sí, som tocables, qüestionables i si fem coses malament cal dir-ho i denunciar-ho.

En aquest sector hi ha milers de professionals voluntaris i remunerats que s’esforcen amb vocació al servei de les persones i no crec que vostè pugui criticar al sector sense cap mena d’argumentació.

Què proposa? Exterminar el sector? Cregui’m paga pocs impostos per tota la feina que fa el sector. Que suposo que és el que li emprenya, pagar impostos per ajudar a persones que suposo que vostè creu que no es mereixen la nostra ajuda.

Miri, jo no li qüestionaré que sigui periodista, ni que opini sobre el que vulgui, pot fer-ho, llibertat d’expressió per sobre de tot, per ofensiu que em sembli. Ara no esperi, que calli. Quan alguna cosa m’indigna, quan alguna cosa que vostè diu em sembla injusta. I no l’insulto, li dic amb certa delicadesa, que les seves idees em semblen miserables i lamentables. Li dic demagog, perquè utilitza la informació com a vostè li plau, amb poc rigor.

Té un problema de percepció sobre l’Islam, cada persona té dret a tenir les seves arrels, la seva identitat i evidentment a la seva inclusió, el problema és que fem ciutats que segreguen i això genera exclusió.

La humanitat s’ha mogut sempre, i és mourà sempre. Els nostres avis ja ho van fer i ara son els altres, tothom senyor Rius, té dret a buscar la recerca de la felicitat, que té molt a veure amb la subsistència i la dignitat.

Em quedo amb les reflexions d’un periodista com Carles Capdevila, que va aprofitar per ser l’altaveu d’aquelles persones invisibles, els artesans que intenten fer una societat més justa i humana. Que no amb vostè que qüestiona a la gent humil, a persones que s’esforcen per aixecar-se del sofà i fer quelcom, a més disculpi però amb referència a Òscar Camps i la seva ONG’s Open Arms, em reconeixerà que a més de tenir bona voluntat ha demostrat sobradament tenir un gran talent al servei de les persones.

Senyor Xavier Rius, ja no el segueixo a les xarxes socials tal i com em va demanar, però estaré atent, perquè cap atac seu, quedi sense rebatre.

Espero que gaudeixi emprenyant-se amb la bona gent, però li suggereixo que hi ha gent molt més poderosa, corrupte, que vesteixen amb corbata i americana que son autèntics criminals, aquests, si que valdria la pena que dediques a dir-los alguna coseta.