Votarem per ser lliures!

El setembre del 2017 serà recordat per molts com aquell dia, on molts vam descobrir el terror, la desproporció, la dictadura d’un estat que ens feia creure que l’estat espanyol era una democràcia, però era tant sols un miratge.

Aquell setembre el recordaré com aquell dia que el regim del 78 va deixar anar les àguiles imperials.

M’explicaven històries de vells dictadors, de tirans, d’aquell adoctrinament d’aquella Espanya, de “una, grande y libre”.  

I ara, t’adones que Catalunya a posat contra les cordes aquell llegat del feixisme espanyol, d’aquells ministres de la dictadura que van passar a ser ministres en aquesta dèbil democràcia i de com els fills d’aquells dictadors, son avui hereus i governant d’aquesta España monàrquica.

És feixisme l’atac desmesurat de l’estat contra la llibertat d’expressió, contra les llibertats civils de la ciutadania.

Un fiscal de l’estat, que és la tirania contra els drets humans i contra un poble.

Mai oblidaré els que van estar a un costat o l’altre. Respecto a tothom, els que volen votar i els que no, però el que no oblidaré mai és els que van tolerar i no van denunciar el dia que el nostre poble va ser humiliat per les forces de l’estat.

Els que van mirar cap a un altre lloc m’entres:

700 alcaldes van ser amenaçats i citats per la justícia.   

Registres a impremtes i mitjans de comunicació.

15 persones detingudes, presos politics.

Tancament de pagines webs, oficials i de la societat civil.

Malversació de fons públics per pagar l’opressió d’aquesta desproporció policial per impedir un dels drets recollits en la declaració universal dels drets humans, el dret a l’autodeterminació.

Amenaces als directors i directores de les escoles i instituts.

Especialment mai oblidaré el partit socialista, que no va estar al costat dels que creiem en els drets fonamentals com la llibertat d’expressió, els drets civils. Per sobre d’aquesta suposada legalitat.

Es cert, us han insultat, jo no comparteixo les desqualificacions d’una minoria, ni els insults, però esteu tant fora de joc, esteu tant lluny de la gent del carrer, esteu tant lluny d’aquesta revolució, que mai us perdonaré els vostre suport aquest regim del 78.

Prou de demagògia, prou de les excuses, prou de dir que l’ independentisme no te la majoria suficient, els demòcrates no tenim por a comptar-nos, acceptar els resultats, perquè som demòcrates i no ens em d’inventar històries de por.

Però d’aquesta història, tampoc oblidaré a les persones valentes, als que van desafiar a la tirania, als que van burlar amb enginy a la força armada, als que amb la zodíac punxada van esquivar el transatlàntic.

Sense saber el final d’aquesta història, puc dir amb orgull, que estic feliç de formar part d’aquest poble, d’un sol poble que majoritàriament vol votar malgrat tots els entrebancs.

Se que tothom esta fent l’impossible per permetre als ciutadans a exercir aquest dret de votar, però passi el que passi, només puc donar les gràcies al govern català, vençuts o no, heu lluitat i els carrers han respost, amb casseroles, amb flors, amb urnes i paperetes i amb la vida defensarem la nostra democràcia , amb somriures farem una de les revolucions per capgirar-ho tot.