Inspirat en les estrelles.

M’imagino un dia que moris la llum d’aquella gent que mai deixa de posar escletxes de claredat en un món ple de foscor. La desolació seria catastròfica pel nostre món.

Avui a la meva entrada vull dedicar-la aquelles persones que inspiren a tantes d’altres a canviar el món.

Un proverbi africà diu “Molta gent petita , en llocs petits, fent petites coses, poden canviar el món”

La humilitat de la gent senzilla compromesa i al servei dels altres són les heroïnes i els herois que lluiten, sense acceptar les injustícies, els que sense trepitjar els altres, tenen el coratge de fer un pas endavant, amb la fermesa, amb el cor i l’anhel de construir una societat més justa.

Els que malgrat la por, la incertesa, la tirania, no es mostren indiferents.

Els que trenquen el silenci, per denunciar i actuen per canviar la realitat.

Els petits canvis són petits i per si soles insignificants fins i tot invisibles però juntes el món ja comença a ser quelcom diferent.

Un ingredient necessari, és pensar amb els altres, posar-se a la pell d’aquells que estan en una situació vulnerable, dèbil, injusta i preguntar-nos que podem fer per ser solidaris amb aquells que no tenen una bona situació.

I quan som capaços de sentir empatia, simpatia, comprensió, fem possible el diàleg, la cooperació i teixim relacions que enforteixen les nostres comunitats, els nostres barris, els nostres pobles, les nostres ciutats.

Sobretot, quan estimem allò que som plegats, som valents per deixar les cadenes del confort, del materialisme, de la seguretat i ens atrevim alçar-nos per fer possible el canvi.

Però avui, no ens farem  mala sang amb el sarcasme dels que gaudeixen del dolor dels altres.

Somriu, perquè t’envoltes de bona gent, senzilla, que no vol cal mal a ningú, que tant sols s’esforcen per defensar els drets socials, els drets civils, la sobirania d’allò que les dones i els homes som sobirans, sense que ningú tingui dret a menys.

I mai t’enverinis de l’odi, de la revenja,  del ranci, de les coses lletges, perquè tot això és la mediocritat d’un món espatllat.

Encomanat dels que somriuen malgrat tot, dels que mai han oblidat que la vida pot ser una oportunitat per deixar una espurna d’esperança i segurament sempre ens quedarà l’amargor d’aquelles coses per les quals vam fracassar, però la lluita malgrat la derrota és una victòria segura, perquè les bones causes sempre acaben vencent.

Somia, malgrat la por, somriu, malgrat la ràbia, estima malgrat l’indignació, aixecat malgrat no tinguis forces i si cal defensa amb la vida la dignitat i fins sempre sigues feliç.

Parlem, escoltem, establim un diàleg sincer, per fer de la vida alguna cosa més bonica del que és avui.  

I fem des d’avui d’aquest món, com decidim que vulguem que sigui.