Ser pare
Fa uns mesos vaig viure la increïble experiència de ser pare de bessons del Nil i el Roc.El Nil va néixer obrint camí però amb el Roc és va complicar tot. De l'emoció de sentir el plor del Nil, al neguit terrible de veure que el Roc no podia sortir.
Finalment amb molt dolor per part de la mare, el Roc surt. Però a diferencia del Nil, ell no plora.
Es denotava un cert silenci, d'aquells que et fan saber que les coses no van bé.
La mare, que és la Paula, ho havia donat tot i més. Però el patiment d'un part terrible, la havia deixat molt debil.
Jo estava en xoc, la mare no se massa que li passa. El Roc no plorava i podia veuré com el reanimaven, però sense cap reacció, la Paula hem preguntava: - com està? al temps que els ulls se li tancaven.
En aquells moments no saps massa que has de dir, no hem surten les paraules i en aquest instant t'envaeix una por i una tristesa immensa.
En el quiròfan hi havia moltes persones i tothom feia el que havia de fer. El temps passava. Amb masses silencis, o comentaris de distracció que saps que son indicadors de males notícies.
Observava la reanimació del Roc, i sense cap reacció. Pel cap en aquell moment pensava en el pitjor i la Paula que tornava a obrir els ulls, vol que li retiri la cortina per veure'l. I li retiro. Sense forces perd el coneixement.
Al cap d'uns instants, la pediatra s'adreça a mí, m'explica que porta molt temps sense respirar, més de 9 minuts i que se l'han d'emportar a l'UCI. I en aquell precis moment, que mai oblidare, va sorgir un plor que va provocar una emoció desbordant.
La pediatra hem somriu, i m'afirma que el Roc respira per ell mateix.
La Paula torna a estar desperta i veu la meva emoció als ulls, i em diu que plori, mentres em cauen llagrimes.
Em demanen sortir del quiròfan, m'acomiado de la Paula sabent que no esta bé. Amb el neguit de que el Roc, no se si pot haver patit algun dany celebrar irreversible, el porten a la UCI.
Jo fora del quiròfan faig el pell a pell amb el Nil.
El meu desconcert, la mare a quiròfan, el Roc a la UCI i jo sense samarreta lluitant perquè el Nil estimuli el reflex de mamar.
Però el temps passa lent, una doctora m'informa del estat de la Paula, es molt delicat a perdut sang, té anemia i la tensió pel terra i será necessari fer transfusió de sang.
Entenc que la situació és greu pero en aquell moment pensó que no és el moment per lamentar, perque he conegut dos fills preciosos i m'adono que estimo infinitament a la Paula.
És aquell moment intens, agotador, angoixant que el meu cervell decideix tenir una actitud positiva i d'esperança.
Entenc que la situació és greu pero en aquell moment pensó que no és el moment per lamentar, perque he conegut dos fills preciosos i m'adono que estimo infinitament a la Paula.
És aquell moment intens, agotador, angoixant que el meu cervell decideix tenir una actitud positiva i d'esperança.
Però en aquell moment final del part no tenim la cara de felicitat i cansament, d'estar els quatre junts, no tenim el pell a pell amb la mare. Ni la foto per enviar a la família i amics de bona nova.
Puc dir-vos que en aquelles hores que semblen que no s'acabin, d'angoixa, por, emoció, silencis, dolor... mai oblidare l'acompanyament dels professionals sanitaris, la solidaritat, crec que mai abans havia sentit tanta vulnerabilitat i en aquests instants petits gestos, que parlen de la veritable solidaritat i empatia i només puc agrair aquelles persones que van estar a l'alçada perquè son molts els cops que ens oblidem d'aquestes persones que es deixen la pell per les nostres vides.
Puc dir-vos que en aquelles hores que semblen que no s'acabin, d'angoixa, por, emoció, silencis, dolor... mai oblidare l'acompanyament dels professionals sanitaris, la solidaritat, crec que mai abans havia sentit tanta vulnerabilitat i en aquests instants petits gestos, que parlen de la veritable solidaritat i empatia i només puc agrair aquelles persones que van estar a l'alçada perquè son molts els cops que ens oblidem d'aquestes persones que es deixen la pell per les nostres vides.
Però vam saber confiar en els metges, ens vam fer forts estimant-nos, pacients i amb una força increïble de la mare, vam veure dia a dia millorar la salut dels nostres petits. No va estar un inici fàcil però ara sabem que som una mare i un pare amb una força imparable. Perquè aquests amor és imparable i invencible.
L'aventura de ser pare, potser és el gest que he fet més gran en la meva vida i volia compartir una entrada molt personal, però son aquestes vivències que et sacseja'n i et posen al lloc, et fan valorar el més important a la vida i et fan despertar de tantes banalitats que molts cops ens impedeixen estar feliços.
A la Paula, la meva admiració a la seva força i actitud increïble, no tinc cap dubte que ella és la millor mare que el Nil i el Roc podien tenir. I crec quel el homes, hem de començar a posar-nos al seu costat per fer la revolta feminista.
L'aventura de ser pare, potser és el gest que he fet més gran en la meva vida i volia compartir una entrada molt personal, però son aquestes vivències que et sacseja'n i et posen al lloc, et fan valorar el més important a la vida i et fan despertar de tantes banalitats que molts cops ens impedeixen estar feliços.
A la Paula, la meva admiració a la seva força i actitud increïble, no tinc cap dubte que ella és la millor mare que el Nil i el Roc podien tenir. I crec quel el homes, hem de començar a posar-nos al seu costat per fer la revolta feminista.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada