Esperança
Ara
que les guerres són més vives que mai, és el moment de construir un món que
s’esforci en la resolució dels conflictes mitjançant el diàleg.
Ara
no és el moment per arronsar-se, és el moment de trobar els nous lideratges
capaços de donar esperança que un altre món és possible.
No
és el moment de conformar-se amb el que teníem abans d’aquest nou ordre
mundial. És el moment de renovar el compromís per fer una autèntica
transformació social.
És
el moment de retornar l’esperança, d’una nova governança capaç de fer possible
la dignitat de totes les persones.
És
el moment d’enderrocar aquells que creuen que el món és blanc o negre, els que
volen governar deixant enrere les minories, els que pensen diferent, els que
són més febles.
No
és el moment per a la indiferència, és el moment per tornar a teixir comunitat,
fer dels nostres barris motors de canvi, exercir la nostra ciutadania als
carrers, a les institucions i convençudes que guanyarem.
No
oblidem, malgrat que ara sembli que som menys, nosaltres som més.
Alcem
la bandera dels drets civils, la diversitat, la redistribució de la riquesa, en
la funció pública com a eina per a la igualtat d’oportunitats, en la
sostenibilitat ecològica, el feminisme, la cultura de la pau, l’economia social
i solidària.
Malgrat
el sentiment de derrota i desolació, des de baix som molts més, perquè ens
volen vençudes.
El
feixisme, el totalitarisme i el capitalisme salvatge, per molt que tregui pit
amb la seva farsa, aviat molts dels que els voten veuran traït el seu vot, per
un fals paradigma i per la més fosca veritat.
Així
que sempre antifeixista! I fins a la victòria sempre!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada