Un habitatge és per viure!

No sé en quin moment les persones que menys tenen han acabat comprant el discurs d’autèntics feixistes que manipulen la realitat i fan demagògia, convencent aquells que haurien d’estar indignats amb els especuladors que han fet impossible el dret a l’habitatge per a tothom.

Els discursos populistes han aconseguit posar el focus en les ocupacions, i no en el veritable problema: que avui accedir a un habitatge és tot un privilegi.
És evident que els especuladors tenen por que els que menys tenen ocupin, perquè darrere dels pobres més apoderats hi ha el temor que la seva mirada revolucionària i disruptiva posi en perill el seu statu quo.

Per això els nazis de Desokupa i altres titelles d’aquest sistema neoliberal que vol imposar el seu totalitarisme amb violència i por posen el focus en les ocupacions conflictives. I no nego que n’hi hagi, però aquestes serveixen per desvirtuar l’autèntica realitat.
Aconsegueixen, un cop més, associar l’ocupació a delinqüència i immigració.
I arrosseguen persones que compren aquest discurs d’odi, criminalitzant els col·lectius més vulnerables i febles de la nostra societat.

S’oblida que el problema de l’habitatge no és només dels més pobres: és una gran dificultat per a la majoria de la població.
I aquests feixistes que venen fum i simplifiquen una problemàtica complexa s’abanderen en la defensa dels propietaris i en la idea que la propietat és intocable.

El dret a l’habitatge ha d’estar per sobre del dret a la propietat. És senzill: caldria posar tots els mitjans possibles per perseguir qualsevol intent de fer negoci amb l’habitatge.
No té sentit que algú tingui tres, quatre, cinc o centenars fins i tot milers de propietats. Grans tenidors, petits tenidors... per què?

Com va dir en Gabriel Rufián al Congrés: “Si vols invertir, compra accions, or o criptomonedes, però no un pis.”
No és legítim que la gent no pugui viure a Barcelona, a Sabadell o qualsevol  lloc on vol viure.
Els turistes que paguin un hotel, un càmping o un hostal, però prou ja de fer negoci amb el nostre dret.

No estem demanant que els rics no puguin tenir la seva mansió o la seva segona residència; estem demanant que no especulin amb allò que hauria d’estar per sobre dels seus interessos.
Fer negoci amb l’habitatge no és ètic.
L’habitatge ha de ser un afer públic, i tenim mecanismes per fer realitat un habitatge digne per a tothom.

I aquesta és la por del statu quo: no pas la dels youtubers feixistes que embruten les ments dels joves, sinó la d’aquells que sempre han estat al poder, als quals ja els va bé que res no canviï.
Ja els va bé que alguns ximples ens omplin les orelles amb absurditats sense sentit.
Perquè si algun dia despertem, hi haurà un bon sidral.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La lacra de la pederàstia

Amb una profunda desolació, he escrit i reescrit aquestes paraules, dubtant si parlar d’això era una bona idea. Però hi ha un malestar profund que em remou: aquesta necessitat d’explicar una part de la veritat que conec, mentre veig com molts altres passen pàgina com si no hagués passat res. El passat 22 de novembre de 2024, l’Escola Pia de Catalunya va emetre un comunicat confirmant un nou cas de pederàstia al Senegal. La notícia va córrer ràpidament per Sabadell, ja que el presumpte agressor havia estat director, docent i religiós de l’Escola Pia de Sabadell durant els anys 80. És aterridor i devastador constatar que els agressors poden ser aquelles persones en qui menys sospitem: individus respectats davant la societat. Em preocupa profundament que oblidem que aquest agressor sexual de menors va ser, durant anys, el màxim responsable d’una escola on els religiosos vivien i tenien habitacions pròpies. Posteriorment, després de molt de temps al Senegal dirigint l’Escola Joseph...
Més informació

Escriure per resistir

Imatge
M’aferro encara a un vell bloc, escrivint sabent que pocs el llegiran, sabent que l’objectiu seria que em llegís molta més gent. Escric en català, malgrat sé que menys gent em llegirà. Publico paraules que sé que tindran poc impacte, tot i així crec que mereixen ser escrites. De la llengua, només et puc dir la veritat: la meva llengua materna és el castellà, una llengua fantàstica que em fa afortunat i que de debò estimo. És, sens dubte, la meva llengua; penso en castellà i m’expresso involuntàriament amb ella. És la llengua que em van regalar els pares i, sens dubte, forma part de les meves arrels. El català, que complicat, oi? També us diré la veritat: és la llengua que em va regalar l’escola, la que ha teixit en mi l’arrelament a la meva terra i és la meva llengua preferida. Mai jutjaré ningú per optar per una llengua com el castellà o l’anglès, però que ningú digui que el català et fa petit. Sí, és la llengua d’un país petit, però d’un gran poble, i el català és la llen...
Més informació

Hasta siempre papa!

Imatge
Quiero, antes que nada, agradecer en estos últimos meses que no han sido fáciles toda la ayuda recibida. A todos y todas los que habéis estado acompañando a mi padre y a mi madre. También a los profesionales de la residencia que habéis cuidado de él. Gracias por cuidar de lo más querido. Papá, hace tiempo me anclé en la esperanza de que tu mirada seguía siendo tuya. Deseando que tu enfermedad fuera lenta, para alargar un ratito más a tu lado. Al mismo tiempo, viendo que tu cuerpo ya no te dejaba ser, y que ese tiempo de calidad se iba apagando poco a poco. Sé que ahora es tarde para muchas cosas, y es difícil aceptar que nos quedaban aún muchos momentos por vivir juntos: contigo, con mamá, con nosotros, con tus nietos. Pero hoy vamos a brindar por todo lo vivido que no ha sido poco, y a hacer homenaje a la vida que compartimos contigo, a todo lo que nos has regalado. Nos aferramos a ese bonito recuerdo tuyo y te damos las gracias por haber vivido siempre para tu familia y tus a...
Més informació