Gestos Petits

Gandhi va dir: “Sigues el canvi que vol veure el món”. Cal no excusar-se, i dir que les coses són impossibles per les normes maquiavèl·liques del món. Rosa Parks, en aquella època dels Estat Units on hi havia una segregació racial, va tenir un gest molt valent, és va negar a cedir el seu seient de l’autobús a un home blanc. Les persones amb el color de pell negre, havien d’anar a la part de darrera i no podien anar asseguts a la part de davant. Ella va fer un gest molt petit, va dir que es negava a cedir el seu seient. Aquella dona per aquella acció, va anar a la presó. Avui és reconeguda com la primera dama dels drets civils als Estats Units. Sense gestos com el seu, avui difícilment aquest país el seu president seria Barack Obama. D’aquesta dona, crec que podem aprendre una lliçó. En primer lloc la legalitat no justifica la injustícia. Les lleis en moltes ocasions són injustes, ho són perquè protegeixen privilegis d’uns i trepitgen drets dels altres. Si les acate...

Corro amb força, mentre sembla que el soroll de la ciutat queda lluny, m’enfilo al més alt del Parc, m’aturo per contemplar els edificis moderns de Sabadell i sento que sóc en el pulmó artificial que em permet continuar respirant esperança. Darrera el barri, que creix al voltant de la Masia de Can Rull i milers d’històries d’immigrants de les espanyes que van venir a buscar sort.  Al meu costat un estrany monument que vol fer homenatge a l’alcalde Antoni, amb dos cames gegants sense tronc, sense braços i una cara allargada amb un nas enorme, vol amb discreció deixar la memòria d’un batlle que va assegurar que Sabadell tingues un toc d’aire fresc, majestuós. Vigila des de l’alçada, al capital.  Aquest és sens dubte un racó de la ciutat que m’agrada passejar, practicar esport. Lloc recorrent per fer activitats d’esplai. Vaig aprendre a caure amb aquells patins de moda d’adolescent, passejos d’enamorat, però també un espai on m’he deixat perdre en solitud per pensar i deixar q...