Gestos Petits

Aquests dies es parla de la problemàtica de la immigració. L’extrema dreta fa temps que ha assolit el seu propòsit: engendrar la por i el rebuig en una gran part de la població occidental. I el més astut és afiliar persones procedents d’altres nacionalitats i races per reafirmar que ells no són racistes; simplement estan en contra de la immigració il·legal i de la que ve a delinquir. Frases com “Per què no l’aculls tu a casa teva?” reflecteixen aquest discurs. Han implementat amb èxit la idea que Europa s’està islamitzant i que l’Islam és una religió dolenta. Es critica creixentment als partits d’esquerra, que es consideren com una corrent políticament correcta i irresponsable, mentre que una dreta arrossegada per l’extrema dreta sembla mancada de sentit comú. Els mitjans de comunicació narren el constant degoteig d’embarcacions que arriben a les illes Canàries, mentre les xarxes socials reporten violència i crims comesos per immigrants. Els missatges apocalíptics alerten sobre el pe...

La rabia me consume, viendo a los que nos manejan a su antojo, con sus corbatas y sus maletines de billetes manchados de sangre. Arrastrando a sus ratas, teñidas de verde, carroñeras, que se ensucian para que otros enmascarados se regocijen en su abundancia asquerosa. Y sus sicarios, que mercadean con las vidas de los nadie, que valen tanto o menos que una colilla. Patriotas de la destrucción y de la vergüenza. Criminales sin escrúpulos, mercadeando los restos de un mundo sumamente jodido. Acojonando a los que solo queremos vendarnos los ojos para no ver esta miserable realidad. Y sí, me jode reconocerlo, pero esos malditos nos han hecho calar el miedo en nuestro cuerpo. O quizás peor, nuestra absoluta indiferencia. ¿Cuándo salieron de sus armarios siniestros? El fascismo sin vergüenza, sin complejos, se pasea a su antojo, hablándonos de libertad y democracia. Despojando la ignorancia, la rabia y la maldad para su ascenso en las urnas. Con deseos de mandar a la cuneta...

Potser estem a les portes d'un món apocalíptic, líders europeus que ens parlen tranquil·lament que una tercera guerra mundial és possible. I un cop més, la indústria armamentista torna a activar-se, sent un negoci rendible pels més poderosos. Els pressupostos dels estats han començat a augmentar la seva despesa militar. Els arguments de que només la pau és possible si estem millor armats, calen a la població, que passivament permet com els que ens governen, inverteixin diners en maquinària de destrucció massiva. Paral·lelament ens retallen drets socials i ens anestesien en un context apocalíptic. Un món immers en la por i la violència. I ens atemoreixen amb el discurs de que estem sent envaïts per persones musulmanes que ens estan islamitzant Europa. Ens volen fer creure que vivim en un context de continua inseguretat. I sense adonar-nos el relat de la necessitat d'un món bèl·lic, només segur si estem ben armats. Guerras actives, incomprensibles que estan fent l...

Et molesta el feminisme? Quan sents parlar de feminisme i et sents molest, t’indignes, sents ràbia i banalitzes les problemàtiques i desigualtats que pateixen les dones. Vol dir que estàs lluny de la realitat. Si t’esforces a fer d’això una bandera en contra del feminisme, tractant aquestes dones que lluiten pels seus drets de dones víctimes i, com he sentit en alguna ocasió, gandules, sense dubte estem davant d’un cas alarmant de masclisme, millor dit ets un “Machirulo” que s’ha apodera d’absurditats. En primer lloc, sóc un home, i elles no necessiten la meva defensa perquè, amb èxit, amb el seu esforç i la seva lluita necessària i justa, han aconseguit transformar moltes desigualtats. No obstant, com a home, vull posicionar-me i desmarcar-me d’aquest glamour “machito” que vol ridiculitzar i reduir a zero les problemàtiques que pateixen les dones. Només quan la majoria d’homes estiguem alineats amb el feminisme, podrem començar a veure l’erradicació del masclisme. En primer ...

Les argumentacions simples, fàcils, excloents sobre el fet migratori, van calant i guanyant en les urnes. El racisme, la intolerància ja no s’amaguen, surten amb orgull a dir primer els de casa. Els que guanyen vots a les urnes, mesuren el que diuen, han blanquejat el seu discurs i neguen ser d’extrema dreta. Però els seus fidels no tenen cap embut per vomitar insults racistes. Deshumanitzar la immigració, senyalar aquesta com la que cada dia comet crims, inseguretat és la manera més fàcil de generar un discurs d’odi. I quan els i dius que el que diuen atempta contra els drets fonamentals. Et diuen hipòcrita i et comencen a dir que fas costat als que van contra la llibertat de la dona, els terroristes, els que obliguen a casar a les seves filles menors. I malauradament aquest missatge pren força entre les classes més populars. Missatges apocalíptics que anuncien, una Catalunya o España islàmica. La emergent inseguretat en les grans metròpolis, com si mai abans hagués exis...

Quan el món és fa miquetes, és quan necessitem gent com tu, disposada a reunir els pedaços i cosir-los. I quan sembli que t’ha tocat viure una època terrible, on sembla més a prop de l’autodestrucció i t’angoixis com si et faltes l’aire. Recorda que aquest temps també te llum i en altres èpoques fosques, on les epidèmies, les guerres i la tirania van ser igualment terribles i pitjors. Va arribar en algun moment la pau i la llum d’un sol radiant. Podem estar d’acord de l’absurd, mediocres, de veure com el que semblava un món més a prop de la fita dels drets humans, civils i de la conservació mediambiental, encara estem lluny. Ens ha tocat viure una època que podria ser la més esperançadora de la que mai abans a viscut la humanitat. Però també podria ser l’època de la més ferotge destrucció, per culpa sempre d’uns pocs homes moguts pel poder, la corrupció i el consum dels recursos sense cap proporcionalitat. I es frustrant, ho tenim tot i podem erradicar la fam, la misèria, les...

Amb sinceritat aquesta guerra m’ha agafat bastant per sorpresa. I més enllà de la meva desinformació sobre aquest conflicte. Estic perplex de veure com els poders fàctics d’aquest món només saben resoldre els conflictes mitjançant la força. Però la veritat, que l’únic que començo a entendre, és l’estupidesa humana, de construir un món en conflicte, en guerra, vulnerant els drets humans, condemnant a homes a matar-se i destruir les vides de milers de famílies. Traumatitzar als infants, els més innocents i els que comencen una vida sense comprendre perquè la vida és tant complicada. Un maleït virus, ens ha ensenyat com som de vulnerables, de la tragèdia que ha sigut, de com la vida és tant efímera. No ens hauríem d’adonar que el món seria millor si tots els pobles s’ajudessin amb fraternitat. Però un món dominat per la força de la lluita armamentista, esta imperant en ple segle XXI i és cert avui és injust, per tants països que pateixen la guerra en l’oblit de la comunitat intern...