Gent especial

Teixidors SCCL
La senzillesa, els valors, l’entusiasme, l’esforç són els ingredients d’aquells projectes que són extraordinaris.
Persones que tenen una vida senzilla, que han cultivat valors humans, que tenen una actitud humil i de servei, són aquelles capaces de ser lliures per fer realitats els somnis col·lectius.

Gent de poques etiquetes, amb la capacitat d’agafar les coses bones de tots els colors de la vida.
El valor de no malbaratar el talent a l’exigència del mercat, ser capaç de generar la sinergia per intentar canviar el rumb de l’engranatge que empeny a l’esclavitud. La resistència necessària per no veure bellesa en les fortunes.

La felicitat no es pot saciar amb l’abundància del tenir. L’ambició és la ceguesa d’aquell que vol més d’allò que la vida permet consumir.

Fer possible l’esperança d’allò que és invisible. Generar dignitat, aquelles persones que la societat a condemnat al fracàs, retornar equitat on governa la injustícia social.

Estic cada dia més convençut que cada dia hi ha més talent al servei de les persones.

Fan especial allò que és diferent, i únic allò senzill.

Lideratge al servei de les causes, innovació que aporta solucions a les limitacions.
Orquestrés amb simfonia de valors humans, que fan sentir il·lusió per viure la vida d’una manera plena i amb sentit. 

Fan possible allò impossible.

Recomano a tothom apropar-se aquesta nova economia transformadora respectuosa amb el medi ambient, amb les persones amb intencionalitat inclusiva per les persones més vulnerables i que fa possible models econòmics sostenibles i ètics.


I crec que el millor de tot, són els resultats, la gent acaba apostant per aquest models de consum per la qualitat que hi ha darrera i això crec que és el millor de tot. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La lacra de la pederàstia

Amb una profunda desolació, he escrit i reescrit aquestes paraules, dubtant si parlar d’això era una bona idea. Però hi ha un malestar profund que em remou: aquesta necessitat d’explicar una part de la veritat que conec, mentre veig com molts altres passen pàgina com si no hagués passat res. El passat 22 de novembre de 2024, l’Escola Pia de Catalunya va emetre un comunicat confirmant un nou cas de pederàstia al Senegal. La notícia va córrer ràpidament per Sabadell, ja que el presumpte agressor havia estat director, docent i religiós de l’Escola Pia de Sabadell durant els anys 80. És aterridor i devastador constatar que els agressors poden ser aquelles persones en qui menys sospitem: individus respectats davant la societat. Em preocupa profundament que oblidem que aquest agressor sexual de menors va ser, durant anys, el màxim responsable d’una escola on els religiosos vivien i tenien habitacions pròpies. Posteriorment, després de molt de temps al Senegal dirigint l’Escola Joseph...
Més informació

Escriure per resistir

Imatge
M’aferro encara a un vell bloc, escrivint sabent que pocs el llegiran, sabent que l’objectiu seria que em llegís molta més gent. Escric en català, malgrat sé que menys gent em llegirà. Publico paraules que sé que tindran poc impacte, tot i així crec que mereixen ser escrites. De la llengua, només et puc dir la veritat: la meva llengua materna és el castellà, una llengua fantàstica que em fa afortunat i que de debò estimo. És, sens dubte, la meva llengua; penso en castellà i m’expresso involuntàriament amb ella. És la llengua que em van regalar els pares i, sens dubte, forma part de les meves arrels. El català, que complicat, oi? També us diré la veritat: és la llengua que em va regalar l’escola, la que ha teixit en mi l’arrelament a la meva terra i és la meva llengua preferida. Mai jutjaré ningú per optar per una llengua com el castellà o l’anglès, però que ningú digui que el català et fa petit. Sí, és la llengua d’un país petit, però d’un gran poble, i el català és la llen...
Més informació

Hasta siempre papa!

Imatge
Quiero, antes que nada, agradecer en estos últimos meses que no han sido fáciles toda la ayuda recibida. A todos y todas los que habéis estado acompañando a mi padre y a mi madre. También a los profesionales de la residencia que habéis cuidado de él. Gracias por cuidar de lo más querido. Papá, hace tiempo me anclé en la esperanza de que tu mirada seguía siendo tuya. Deseando que tu enfermedad fuera lenta, para alargar un ratito más a tu lado. Al mismo tiempo, viendo que tu cuerpo ya no te dejaba ser, y que ese tiempo de calidad se iba apagando poco a poco. Sé que ahora es tarde para muchas cosas, y es difícil aceptar que nos quedaban aún muchos momentos por vivir juntos: contigo, con mamá, con nosotros, con tus nietos. Pero hoy vamos a brindar por todo lo vivido que no ha sido poco, y a hacer homenaje a la vida que compartimos contigo, a todo lo que nos has regalado. Nos aferramos a ese bonito recuerdo tuyo y te damos las gracias por haber vivido siempre para tu familia y tus a...
Més informació