Parar-se de nou a escriure


Fa temps que no em paro a escriure i cada dia quan marxo a dormir cansat ja del dia, em dic que demà emprendre de nou l’aventura d’escriure i embolicar-me amb les meves idees, i la meva escriptura precaria, pobre per les meves faltes, el meu desordre en les frases, i la meva disbauxa de lletres amb més o menys sentit.

Trobo a faltar la serenor d’explicar històries quotidianes, petites, de persones que cada dia fan alguna cosa pels altres, dels que potser no tenen una vida fàcil, de les tragèdies que passen a prop, però invisibles.

Fugir en les meves lletres del soroll de l’Instagram, del twitter i el facebook  de la tafaneria i el costum de saber dels amics per unes fotos i uns “historis”. De veure el món des de piulades.

Potser l’Ada Colau, te més raó del que molta gent ens vol fer creure. En el seu anunci que deixava el twitter, va ser criticada per molts. Però no te una mica de raó? En que som esclaus, adictes, que ens treu temps i potser no sempre ens fa ser la millor versió de nosaltres mateixos. 

Diuen que és el nou viatjar a la India, deixar les xarxes socials, no em trobareu en aquest camí valent, però en la seva reflexió m’ha fet pensar, en aquest suïcidi del nostre jo digital, potser el retorn a la vida real.

La pandemia, ens està apantallant, accentuant les nostres addiccions i consum, confiant la nostra ànima a les companyies més riques del món.

Res, l’Ada, m’ha fet pensar i espero que la història li doni més llum del constant maltractament que rep. Alguna cosa em diu, que amb les seves possibles incoherències, amb els seus errors, ha fet molt més del que ens diuen.

Crec que necessitem menys professionals de la política i més persones properes als més vulnerables fent política. 

I que ningú em posi en cap casella partidista, perquè no mi trobareu.

Que us sembla, si us torno a explicar històries petites, plenes de gestos petits?

Comentaris

  1. Jordi Sabadell14 de maig del 2021, a les 13:35

    Responent a la teva pregunta, "doncs que mi m'encantaven i em feien pensar!"

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La lacra de la pederàstia

Amb una profunda desolació, he escrit i reescrit aquestes paraules, dubtant si parlar d’això era una bona idea. Però hi ha un malestar profund que em remou: aquesta necessitat d’explicar una part de la veritat que conec, mentre veig com molts altres passen pàgina com si no hagués passat res. El passat 22 de novembre de 2024, l’Escola Pia de Catalunya va emetre un comunicat confirmant un nou cas de pederàstia al Senegal. La notícia va córrer ràpidament per Sabadell, ja que el presumpte agressor havia estat director, docent i religiós de l’Escola Pia de Sabadell durant els anys 80. És aterridor i devastador constatar que els agressors poden ser aquelles persones en qui menys sospitem: individus respectats davant la societat. Em preocupa profundament que oblidem que aquest agressor sexual de menors va ser, durant anys, el màxim responsable d’una escola on els religiosos vivien i tenien habitacions pròpies. Posteriorment, després de molt de temps al Senegal dirigint l’Escola Joseph...
Més informació

Escriure per resistir

Imatge
M’aferro encara a un vell bloc, escrivint sabent que pocs el llegiran, sabent que l’objectiu seria que em llegís molta més gent. Escric en català, malgrat sé que menys gent em llegirà. Publico paraules que sé que tindran poc impacte, tot i així crec que mereixen ser escrites. De la llengua, només et puc dir la veritat: la meva llengua materna és el castellà, una llengua fantàstica que em fa afortunat i que de debò estimo. És, sens dubte, la meva llengua; penso en castellà i m’expresso involuntàriament amb ella. És la llengua que em van regalar els pares i, sens dubte, forma part de les meves arrels. El català, que complicat, oi? També us diré la veritat: és la llengua que em va regalar l’escola, la que ha teixit en mi l’arrelament a la meva terra i és la meva llengua preferida. Mai jutjaré ningú per optar per una llengua com el castellà o l’anglès, però que ningú digui que el català et fa petit. Sí, és la llengua d’un país petit, però d’un gran poble, i el català és la llen...
Més informació

Hasta siempre papa!

Imatge
Quiero, antes que nada, agradecer en estos últimos meses que no han sido fáciles toda la ayuda recibida. A todos y todas los que habéis estado acompañando a mi padre y a mi madre. También a los profesionales de la residencia que habéis cuidado de él. Gracias por cuidar de lo más querido. Papá, hace tiempo me anclé en la esperanza de que tu mirada seguía siendo tuya. Deseando que tu enfermedad fuera lenta, para alargar un ratito más a tu lado. Al mismo tiempo, viendo que tu cuerpo ya no te dejaba ser, y que ese tiempo de calidad se iba apagando poco a poco. Sé que ahora es tarde para muchas cosas, y es difícil aceptar que nos quedaban aún muchos momentos por vivir juntos: contigo, con mamá, con nosotros, con tus nietos. Pero hoy vamos a brindar por todo lo vivido que no ha sido poco, y a hacer homenaje a la vida que compartimos contigo, a todo lo que nos has regalado. Nos aferramos a ese bonito recuerdo tuyo y te damos las gracias por haber vivido siempre para tu familia y tus a...
Més informació