Gestos Petits

Un dia vaig decidir no escriure més al bloc de l’Asen. I vaig reobrir aquest bloc més amable, menys insultant, més respectuós. Volia centrar-me en els gestos que generen canvi i deixar certs esclats de provocació i indignació sense filtres. Amics i amigues, retorno, amb l’ànima rebel, amb el coratge d’expressar-me amb tota la llibertat. En aquest món capgirat, boig, gris i convuls, passen els dies i és massa tard per a moltes i molts. Res importa fins que fem nostra la història dels altres, perquè mentrestant mirem les coses com espectadors passius. Molts indicis per veure que les coses no van bé. Encara avui els estats, fan guerres. Bombes que cauen sobre les cases de famílies inocents. Homes que disparen i esquiven bales dels fusells.  Persones que lluny de l’horror guanyen diners d’un comerç armamentístic que passa desapercebut. Tots som còmplices quan confiem els nostres diners en banques que inverteixin els nostres diners en aquesta industria i que fonts...

Reconec, porto molt temps en silenci, callat, sense denunciar l’ injustícia que pateixen moltes entitats socials que treballen a favor dels drets socials de moltes persones. Entitats que treballen compromeses amb col·lectius molt vulnerables  i ho fan des de la base transformadora i amb uns ideals d’anhel de justícia social. Parlo del Tercer Sector Social, sobretot aquelles entitats arrelades als barris i les ciutats, amb persones professionals i voluntaris que treballen a la trinxera dels problemes socials. Aquestes entitats han estat claus per afrontar els problemes reals de persones amb situació de risc social. Murs de contenció, que com va dir un dia un escriptor Sabadellenc si la ciutat no a esclatat en mil pedaços és gràcies aquestes entitats. Malgrat tot el que s’ha fet, aquest sector a diferencia d’altres a estat suportant silenciosament les injustícies. Les entitats han patit un martiri, injust i innecessari. A part de retallades econòmiques, h...

Parlar dels infants com a ciutadans i no pas com un subjecte del qual podem tractar com a mercaderia o com a projectes senzillament de futur. Els nens i les nenes tenen dret a ser feliços, a jugar, a ser estimats, a ser protegits, a participar, a l’educació, a opinar... A Catalunya estem al cap davant de la pobresa infantil a Europa, superant fins i tot a Grècia. Quan parlem d’aquestes dades ens referim a infants que ara mateix estan vivint situacions que vulneren els seus drets. Alguns volen reduir el problema a la mala nutrició. Beques menjador, xecs d’alimentació, banc d’aliments, entitats que donen berenar i sopar. Però algunes d’aquestes mesures tant sols son un espiral de mesures assistencials que no transformen la realitat i no redueixen el problema. Veure com els politics fan saltar els nostres infants. Salten els primers d’aquest vaixell que s’enfonsa a un bot salvavides. Es tant sols la constatació  del gran fracàs social. Al nostre estat pa...

De fons una musica sona, jo escric, i ella dorm dolçament m’entres m’atreveixo a escriure un cop més, somiant, en un racó on em perdo per idees i pensaments que volen inspirar força i qui sap que pot passar desprès. La musica m’inspira i m’emociona, ella em revolta i escric. Fer de les paraules, pensaments que portin espurnes d’aquesta essència que avui sento i que et portin allà on les paraules simplement arriben al cor i poca cosa més. Posats a pensar i escriure, començo amb una pregunta. I la resposta poc importa. Potser ens em equivocat, em fixo quan un periodista pregunta i tothom es fixa en el que respon, però l'únic brillant és aquella pregunta que vol escoltar, que vol sentir, valorar, reflexionar, posar-se en el lloc de l'altre, que humilment dona llum a l'altre. L'única resposta que pot ser valida és una altre pregunta que ens apropi a l'altre, convidant a pensar junts o si més no adonar-nos que si pensem diferent és important ado...

Convençut que les coses estan canviant per bé. Potser la grisor del dia, ens sembla que tot és trist, gris i desolador. Però la tristesa, també és part d’aquesta vida i el gris també pot ser un color bonic. No ens podem aferrar a les misèries, no podem esperar-nos a que la vida passi com si algú ens vingués a rescatar-nos. En aquest bloc parlo dels gestos petits, gestos revolucionaris, que canvien el destí d’un món abocat a la destrucció. M’agrada les persones valentes que quan ningú s’atreveix, s’aixequen. Malgrat el més normal seria seure i callar. No es temps d’esperar als herois i les heroïnes, més aviat són temps de preguntar-nos que podem fer nosaltres de manera col·lectiva per transformar la realitat. El més important per fer un món més just i amb més equitat, no és tant sols allò que faig jo, sinó a que estic disposat a renunciar pel bé comú. Els grans canvis socials, no provenen de dalt, més aviat provenen de les fortaleses de la societat civil i t...

L’altre dia passava per davant d’una parròquia, vaig veure la cua de persones que esperaven el seu torn, per recollir la seva ració d’aliments del rebost solidari. Reconec que aquella escena plasmava una realitat, la de la pobresa i el fracàs d’un estat incapaç de garantir la dignitat de les persones. No dubtem en donar menjar quan sortim del supermercat pel Banc d'Aliments . Tots pensem que així evitem que moltes famílies estiguin cobertes en aquest dret tant fonamental com és el de l’alimentació i certament és una molt bona iniciativa que permet que moltisima gent no pasi avui necessitat de menjar. Igual passa amb els donatius de joguines, tenim clar que és molt important garantir aquest dret. Es fan moltes campanyes ara per Nadal, hi ha debats de si les joguines han de ser de segona ma o han de ser noves per no generar infants de segona. Jo diria que l’hàbit de la reutilització no hauria de ser un debat entre els que poden i no, hauria de ser de sentit com...

Ara que ja no soc aquell jove hiperactiu, reflexiono sobre aquest complex món del voluntariat, convençut del gran valor que aporta al conjunt de la societat. El voluntariat pot ser un petit gest, que col·lectivament és un gest gegant, amb un impacte transformador i esperançador. Jo us diria que en primer lloc el voluntariat a de ser una oportunitat per ajudar-nos, créixer i aprendre. Arrelar-nos, conèixer mons que moltes vegades són invisibles, però que existeixen, compartir, descobrir i deixar-nos emportar pels valors més humans i més veritables. La majoria de persones volen ajudar als altres, però no ens adonem moltes vegades de que l’ acció del voluntariat és sempre una acció de donar i rebre i no és un gest caritatiu. Un dia a l’entitat on treballo vaig entrevistar a una persona que volia fer voluntariat i li vaig preguntar que li motivava. Mai algú em va ser tant sincer. - "ho faig per egoisme, perquè m’agrada." Es cert, el voluntariat ens perm...