Gestos Petits

No sé en quin moment les persones que menys tenen han acabat comprant el discurs d’autèntics feixistes que manipulen la realitat i fan demagògia, convencent aquells que haurien d’estar indignats amb els especuladors que han fet impossible el dret a l’habitatge per a tothom. Els discursos populistes han aconseguit posar el focus en les ocupacions, i no en el veritable problema: que avui accedir a un habitatge és tot un privilegi. És evident que els especuladors tenen por que els que menys tenen ocupin, perquè darrere dels pobres més apoderats hi ha el temor que la seva mirada revolucionària i disruptiva posi en perill el seu statu quo . Per això els nazis de Desokupa i altres titelles d’aquest sistema neoliberal que vol imposar el seu totalitarisme amb violència i por posen el focus en les ocupacions conflictives. I no nego que n’hi hagi, però aquestes serveixen per desvirtuar l’autèntica realitat. Aconsegueixen, un cop més, associar l’ocupació a delinqüència i immigració. I arrossegu...

En aquesta negra nit, un cop més, la tenebra del terror demostra que, sense escrúpols i sense humanitat, es poden vulnerar qualsevol dels drets fonamentals a la llibertat. Avui, un grup de valentes que navegaven amb la flotilla cap a Gaza ha estat interceptat per l’exèrcit israelià. Una travessa humanitària, pacífica i internacional que ha posat el focus de l’organització civil davant la inacció de la comunitat internacional. Una comunitat que, un cop més, decideix agenollar-se davant uns poders fàctics que ens condueixen cap a una barbàrie humanitària sense precedents. Si permetem que Netanyahu continuï amb impunitat, i que el seu principal còmplice, Donald Trump, ens dicti quin ha de ser el rumb de la humanitat, aviat viurem en un món desolador. Ells són els senyors de la guerra, del genocidi, dels negocis de l’armament, del terror, la por i la tenebra. I són també els que han injectat el germen tòxic de l’extrema dreta a Europa, amb la voluntat de malmetre-la i convertir-la en u...

Quiero, antes que nada, agradecer en estos últimos meses que no han sido fáciles toda la ayuda recibida. A todos y todas los que habéis estado acompañando a mi padre y a mi madre. También a los profesionales de la residencia que habéis cuidado de él. Gracias por cuidar de lo más querido. Papá, hace tiempo me anclé en la esperanza de que tu mirada seguía siendo tuya. Deseando que tu enfermedad fuera lenta, para alargar un ratito más a tu lado. Al mismo tiempo, viendo que tu cuerpo ya no te dejaba ser, y que ese tiempo de calidad se iba apagando poco a poco. Sé que ahora es tarde para muchas cosas, y es difícil aceptar que nos quedaban aún muchos momentos por vivir juntos: contigo, con mamá, con nosotros, con tus nietos. Pero hoy vamos a brindar por todo lo vivido que no ha sido poco, y a hacer homenaje a la vida que compartimos contigo, a todo lo que nos has regalado. Nos aferramos a ese bonito recuerdo tuyo y te damos las gracias por haber vivido siempre para tu familia y tus a...

Suposo que totes les èpoques de la humanitat han estat fascinants i plenes d’esdeveniments únics. Però ara, en aquests moments, estem vivint un canvi d’era i, en molt poc temps, tot està canviant de manera fragant. És important ser conscients que estem vivint un moment transitori i que el món tal com el coneixem avui serà ben diferent en poc temps. Sens dubte, és un moment crític per a la humanitat. Penso que un dels problemes que tenim és on estem posant el focus. I està clar que l’avenç tecnològic és desbordant. En molt poc temps ens ha envaït la vida: telèfons intel·ligents, xarxes socials, realitat virtual, intel·ligència artificial... Crec que tenim la responsabilitat de gestionar aquestes eines com l’oportunitat que són, i no com un fatídic apocalipsi. Sé que els que en saben de tot això es posaran les mans al cap amb el que diré, però és necessari aturar aquesta febre apocalíptica, deixar de dir barbaritats i fomentar la por. En primer lloc, aquest fenomen és imparable...

No tot està perdut enmig d’aquest guirigall de món. És cert que, entre els "criptobros" o com punyetes s’anomenin, i la gent que s’engalana amb aquesta marca blanca feixista, costa molt contrarestar els arguments dels mercenaris del totalitarisme. Aquests trilers ens fan ballar el cap, però, en realitat, sempre és el mateix truc: els beneficis per als més rics, el victimisme per als més poderosos i, com sempre, els més febles són els dolents. Els nostres serveis públics existeixen gràcies als nostres impostos, i tots els populismes que volen que els més rics deixin de pagar són un autèntic perill que condemna milions de persones a la misèria. Això no té res a veure amb el fet que puguem exigir més compromís i eficiència als serveis públics, ni amb la necessitat de combatre la corrupció i les disfuncions del sistema. Prou de posar el focus en les persones procedents de països en vies de desenvolupament que viuen al nostre país! Sí, són immigrants, però, sobretot, són p...

M’aferro encara a un vell bloc, escrivint sabent que pocs el llegiran, sabent que l’objectiu seria que em llegís molta més gent. Escric en català, malgrat sé que menys gent em llegirà. Publico paraules que sé que tindran poc impacte, tot i així crec que mereixen ser escrites. De la llengua, només et puc dir la veritat: la meva llengua materna és el castellà, una llengua fantàstica que em fa afortunat i que de debò estimo. És, sens dubte, la meva llengua; penso en castellà i m’expresso involuntàriament amb ella. És la llengua que em van regalar els pares i, sens dubte, forma part de les meves arrels. El català, que complicat, oi? També us diré la veritat: és la llengua que em va regalar l’escola, la que ha teixit en mi l’arrelament a la meva terra i és la meva llengua preferida. Mai jutjaré ningú per optar per una llengua com el castellà o l’anglès, però que ningú digui que el català et fa petit. Sí, és la llengua d’un país petit, però d’un gran poble, i el català és la llen...

Ara que sembla que el món ha embogit cap al totalitarisme, entregant la clau del poble als més poderosos, és quan necessitem saber que des de baix continuem tenint la sobirania legítima per enderrocar la injustícia. Ara que les guerres són més vives que mai, és el moment de construir un món que s’esforci en la resolució dels conflictes mitjançant el diàleg. Ara no és el moment per arronsar-se, és el moment de trobar els nous lideratges capaços de donar esperança que un altre món és possible. No és el moment de conformar-se amb el que teníem abans d’aquest nou ordre mundial. És el moment de renovar el compromís per fer una autèntica transformació social. És el moment de retornar l’esperança, d’una nova governança capaç de fer possible la dignitat de totes les persones. És el moment d’enderrocar aquells que creuen que el món és blanc o negre, els que volen governar deixant enrere les minories, els que pensen diferent, els que són més febles. No és el moment per a la indiferèn...

Amb una profunda desolació, he escrit i reescrit aquestes paraules, dubtant si parlar d’això era una bona idea. Però hi ha un malestar profund que em remou: aquesta necessitat d’explicar una part de la veritat que conec, mentre veig com molts altres passen pàgina com si no hagués passat res. El passat 22 de novembre de 2024, l’Escola Pia de Catalunya va emetre un comunicat confirmant un nou cas de pederàstia al Senegal. La notícia va córrer ràpidament per Sabadell, ja que el presumpte agressor havia estat director, docent i religiós de l’Escola Pia de Sabadell durant els anys 80. És aterridor i devastador constatar que els agressors poden ser aquelles persones en qui menys sospitem: individus respectats davant la societat. Em preocupa profundament que oblidem que aquest agressor sexual de menors va ser, durant anys, el màxim responsable d’una escola on els religiosos vivien i tenien habitacions pròpies. Posteriorment, després de molt de temps al Senegal dirigint l’Escola Joseph...

Mai em canso de dir "fer possibles els impossibles". Crec que m’inspiro en la frase d’Eduardo Galeano: “Molta gent petita, en molts llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món.” M’agrada aquest lema, l’esmento sovint, i m’inspira per somiar i lluitar per fer-lo realitat. No et vinc a vendre fum ni focs artificials! Tampoc et vinc a vendre cap elixir de l’èxit personal per convertir-te en multimilionari; la veritat és que no tinc ni idea de com fer-se ric ni de com fer-se viral per esdevenir un influencer famós. La meva preocupació és veure com podem transformar aquest món en un lloc millor del que tenim avui. Sentir-nos part de la lluita per un món millor, o, com diria l’estimat Arcadi Oliveres, “Un altre món és possible.” Perquè en aquesta vida finita podem limitar-nos a consumir-la sense més o podem atrevir-nos a viure-la plenament i trobar-hi un sentit. Fa dies que em sento orfe de referents que m’han inspirat. Fa poc escoltava un discurs emocionant del Pe...

Aquests dies es parla de la problemàtica de la immigració. L’extrema dreta fa temps que ha assolit el seu propòsit: engendrar la por i el rebuig en una gran part de la població occidental. I el més astut és afiliar persones procedents d’altres nacionalitats i races per reafirmar que ells no són racistes; simplement estan en contra de la immigració il·legal i de la que ve a delinquir. Frases com “Per què no l’aculls tu a casa teva?” reflecteixen aquest discurs. Han implementat amb èxit la idea que Europa s’està islamitzant i que l’Islam és una religió dolenta. Es critica creixentment als partits d’esquerra, que es consideren com una corrent políticament correcta i irresponsable, mentre que una dreta arrossegada per l’extrema dreta sembla mancada de sentit comú. Els mitjans de comunicació narren el constant degoteig d’embarcacions que arriben a les illes Canàries, mentre les xarxes socials reporten violència i crims comesos per immigrants. Els missatges apocalíptics alerten sobre el pe...

La rabia me consume, viendo a los que nos manejan a su antojo, con sus corbatas y sus maletines de billetes manchados de sangre. Arrastrando a sus ratas, teñidas de verde, carroñeras, que se ensucian para que otros enmascarados se regocijen en su abundancia asquerosa. Y sus sicarios, que mercadean con las vidas de los nadie, que valen tanto o menos que una colilla. Patriotas de la destrucción y de la vergüenza. Criminales sin escrúpulos, mercadeando los restos de un mundo sumamente jodido. Acojonando a los que solo queremos vendarnos los ojos para no ver esta miserable realidad. Y sí, me jode reconocerlo, pero esos malditos nos han hecho calar el miedo en nuestro cuerpo. O quizás peor, nuestra absoluta indiferencia. ¿Cuándo salieron de sus armarios siniestros? El fascismo sin vergüenza, sin complejos, se pasea a su antojo, hablándonos de libertad y democracia. Despojando la ignorancia, la rabia y la maldad para su ascenso en las urnas. Con deseos de mandar a la cuneta...

Potser estem a les portes d'un món apocalíptic, líders europeus que ens parlen tranquil·lament que una tercera guerra mundial és possible. I un cop més, la indústria armamentista torna a activar-se, sent un negoci rendible pels més poderosos. Els pressupostos dels estats han començat a augmentar la seva despesa militar. Els arguments de que només la pau és possible si estem millor armats, calen a la població, que passivament permet com els que ens governen, inverteixin diners en maquinària de destrucció massiva. Paral·lelament ens retallen drets socials i ens anestesien en un context apocalíptic. Un món immers en la por i la violència. I ens atemoreixen amb el discurs de que estem sent envaïts per persones musulmanes que ens estan islamitzant Europa. Ens volen fer creure que vivim en un context de continua inseguretat. I sense adonar-nos el relat de la necessitat d'un món bèl·lic, només segur si estem ben armats. Guerras actives, incomprensibles que estan fent l...

Et molesta el feminisme? Quan sents parlar de feminisme i et sents molest, t’indignes, sents ràbia i banalitzes les problemàtiques i desigualtats que pateixen les dones. Vol dir que estàs lluny de la realitat. Si t’esforces a fer d’això una bandera en contra del feminisme, tractant aquestes dones que lluiten pels seus drets de dones víctimes i, com he sentit en alguna ocasió, gandules, sense dubte estem davant d’un cas alarmant de masclisme, millor dit ets un “Machirulo” que s’ha apodera d’absurditats. En primer lloc, sóc un home, i elles no necessiten la meva defensa perquè, amb èxit, amb el seu esforç i la seva lluita necessària i justa, han aconseguit transformar moltes desigualtats. No obstant, com a home, vull posicionar-me i desmarcar-me d’aquest glamour “machito” que vol ridiculitzar i reduir a zero les problemàtiques que pateixen les dones. Només quan la majoria d’homes estiguem alineats amb el feminisme, podrem començar a veure l’erradicació del masclisme. En primer ...

Les argumentacions simples, fàcils, excloents sobre el fet migratori, van calant i guanyant en les urnes. El racisme, la intolerància ja no s’amaguen, surten amb orgull a dir primer els de casa. Els que guanyen vots a les urnes, mesuren el que diuen, han blanquejat el seu discurs i neguen ser d’extrema dreta. Però els seus fidels no tenen cap embut per vomitar insults racistes. Deshumanitzar la immigració, senyalar aquesta com la que cada dia comet crims, inseguretat és la manera més fàcil de generar un discurs d’odi. I quan els i dius que el que diuen atempta contra els drets fonamentals. Et diuen hipòcrita i et comencen a dir que fas costat als que van contra la llibertat de la dona, els terroristes, els que obliguen a casar a les seves filles menors. I malauradament aquest missatge pren força entre les classes més populars. Missatges apocalíptics que anuncien, una Catalunya o España islàmica. La emergent inseguretat en les grans metròpolis, com si mai abans hagués exis...

Quan el món és fa miquetes, és quan necessitem gent com tu, disposada a reunir els pedaços i cosir-los. I quan sembli que t’ha tocat viure una època terrible, on sembla més a prop de l’autodestrucció i t’angoixis com si et faltes l’aire. Recorda que aquest temps també te llum i en altres èpoques fosques, on les epidèmies, les guerres i la tirania van ser igualment terribles i pitjors. Va arribar en algun moment la pau i la llum d’un sol radiant. Podem estar d’acord de l’absurd, mediocres, de veure com el que semblava un món més a prop de la fita dels drets humans, civils i de la conservació mediambiental, encara estem lluny. Ens ha tocat viure una època que podria ser la més esperançadora de la que mai abans a viscut la humanitat. Però també podria ser l’època de la més ferotge destrucció, per culpa sempre d’uns pocs homes moguts pel poder, la corrupció i el consum dels recursos sense cap proporcionalitat. I es frustrant, ho tenim tot i podem erradicar la fam, la misèria, les...