Un Parc i altres històries.
Corro amb força, mentre sembla que el soroll de la ciutat queda lluny, m’enfilo al més alt del Parc, m’aturo per contemplar els edificis moderns de Sabadell i sento que sóc en el pulmó artificial que em permet continuar respirant esperança. Darrera el barri, que creix al voltant de la Masia de Can Rull i milers d’històries d’immigrants de les espanyes que van venir a buscar sort. Al meu costat un estrany monument que vol fer homenatge a l’alcalde Antoni, amb dos cames gegants sense tronc, sense braços i una cara allargada amb un nas enorme, vol amb discreció deixar la memòria d’un batlle que va assegurar que Sabadell tingues un toc d’aire fresc, majestuós. Vigila des de l’alçada, al capital. Aquest és sens dubte un racó de la ciutat que m’agrada passejar, practicar esport. Lloc recorrent per fer activitats d’esplai. Vaig aprendre a caure amb aquells patins de moda d’adolescent, passejos d’enamorat, però també un espai on m’he deixat perdre en solitud per pensar i deixar que els ma