Un món de pedaços
Quan el món és fa miquetes, és quan necessitem gent com tu, disposada a reunir els pedaços i cosir-los. I quan sembli que t’ha tocat viure una època terrible, on sembla més a prop de l’autodestrucció i t’angoixis com si et faltes l’aire. Recorda que aquest temps també te llum i en altres èpoques fosques, on les epidèmies, les guerres i la tirania van ser igualment terribles i pitjors. Va arribar en algun moment la pau i la llum d’un sol radiant. Podem estar d’acord de l’absurd, mediocres, de veure com el que semblava un món més a prop de la fita dels drets humans, civils i de la conservació mediambiental, encara estem lluny. Ens ha tocat viure una època que podria ser la més esperançadora de la que mai abans a viscut la humanitat. Però també podria ser l’època de la més ferotge destrucció, per culpa sempre d’uns pocs homes moguts pel poder, la corrupció i el consum dels recursos sense cap proporcionalitat. I es frustrant, ho tenim tot i podem erradicar la fam, la misèria, les