Gestos Petits

De fons una musica sona, jo escric, i ella dorm dolçament m’entres m’atreveixo a escriure un cop més, somiant, en un racó on em perdo per idees i pensaments que volen inspirar força i qui sap que pot passar desprès. La musica m’inspira i m’emociona, ella em revolta i escric. Fer de les paraules, pensaments que portin espurnes d’aquesta essència que avui sento i que et portin allà on les paraules simplement arriben al cor i poca cosa més. Posats a pensar i escriure, començo amb una pregunta. I la resposta poc importa. Potser ens em equivocat, em fixo quan un periodista pregunta i tothom es fixa en el que respon, però l'únic brillant és aquella pregunta que vol escoltar, que vol sentir, valorar, reflexionar, posar-se en el lloc de l'altre, que humilment dona llum a l'altre. L'única resposta que pot ser valida és una altre pregunta que ens apropi a l'altre, convidant a pensar junts o si més no adonar-nos que si pensem diferent és important ado