Mai és tard per construir.
Afortunadament mai he viscut una guerra bélica. Però encara recordo quan era petit però començava a prendre consciència de la realitat, recordo aquella guerra de l’antiga Iugoslàvia dels anys 90. Recordo llegir el Diari de Zlata d’una nena de Sarajevo que relata el seu dia a dia de la guerra. Tant semblant al diari de Anne Frank. Nenes innocents explicant horrors de la guerra, en primera persona, parlant de la por, dels obusos, de la mort absurda i la incomprensió de la violència. També vaig fer una lectura del llibre “Los Ángeles Perdidos” de Manuel Leguineche. Un llibre aterrador, parlant de guerres que estaven passant, lluny d’Europa, però tant estretament a prop del negoci de l’armament on l’Estat Espanyol era un dels exportadors d’armament lleuger més important al món. Des de ben petit, quan veia per la televisió les imatges de la guerra, em preguntava per què? I en aquest llibres, els diaris, els poemes escrits per infants, podia comprendre amb els seus