Entre el soroll i la pressa
Al 1693 es va trobar un preciós poema a l’Església de St. Pau a Baltimore que comença “Entre el soroll i la pressa fes el teu camí”. Aquest poema també parla de trobar sentit en les coses senzilles. I en mig d’aquesta societat induïda al consum frenètic. De personatges idolatrats per les masses, que tenen unes riqueses exageradament desproporcionades. Un mal endèmic com el de la corrupció que ens mostra a diari com persones que haurien de vetllar pels drets de les persones, treballen al servei dels privilegis i les seves portes giratòries. Massa soroll... Les inversions en polítiques socials estan a la cua d’Europa i estem en les taxes més elevades de pobresa. Amb la contradicció de veure com els governants malbaraten els recursos públics. En canvi en mig d’aquesta realitat hi ha persones amb un compromís ferm cap a la defensa dels drets socials, herois i heroïnes que fan dels nostres barris un llumí enmig d’aquesta tenebrosa foscor. Persones implicades en entitats de base