Parar-se de nou a escriure
Fa temps que no em paro a escriure i cada dia quan marxo a dormir cansat ja del dia, em dic que demà emprendre de nou l’aventura d’escriure i embolicar-me amb les meves idees, i la meva escriptura precaria, pobre per les meves faltes, el meu desordre en les frases, i la meva disbauxa de lletres amb més o menys sentit. Trobo a faltar la serenor d’explicar històries qu otidianes, petites, de persones que cada dia fan alguna cosa pels altres, dels que potser no tenen una vida fàcil, de les tragèdies que passen a prop, però invisibles. Fugir en les meves lletres del soroll de l’Instagram, del twitter i el facebook de la tafaneria i el costum de saber dels amics per unes fotos i uns “historis”. De veure el món des de piulades. Potser l’Ada Colau, te més raó del que molta gent ens vol fer creure. En el seu anunci que deixava el twitter, va ser criticada per molts. Però no te una mica de raó? En que som esclaus, a