L'hora del canvi
Convençut que les coses estan canviant per bé. Potser la grisor del dia, ens sembla que tot és trist, gris i desolador. Però la tristesa, també és part d’aquesta vida i el gris també pot ser un color bonic. No ens podem aferrar a les misèries, no podem esperar-nos a que la vida passi com si algú ens vingués a rescatar-nos. En aquest bloc parlo dels gestos petits, gestos revolucionaris, que canvien el destí d’un món abocat a la destrucció. M’agrada les persones valentes que quan ningú s’atreveix, s’aixequen. Malgrat el més normal seria seure i callar. No es temps d’esperar als herois i les heroïnes, més aviat són temps de preguntar-nos que podem fer nosaltres de manera col·lectiva per transformar la realitat. El més important per fer un món més just i amb més equitat, no és tant sols allò que faig jo, sinó a que estic disposat a renunciar pel bé comú. Els grans canvis socials, no provenen de dalt, més aviat provenen de les fortaleses de la societat civil i t