Ser pare
Fa uns mesos vaig viure la increïble experiència de ser pare de bessons del Nil i el Roc. Van néixer a l'Hospital Parc Tauli. E n un part complicat per la mare i el Roc. El Nil va néixer obrint camí però amb el Roc és va complicar tot. De l'emoció de sentir el plor del Nil, al neguit terrible de veure que el Roc no podia sortir. Finalment amb molt dolor per part de la mare, el Roc surt. Però a diferencia del Nil, ell no plora. Es denotava un cert silenci, d'aquells que et fan saber que les coses no van bé. La mare, que és la Paula, ho havia donat tot i més. Però el patiment d'un part terrible, la havia deixat molt debil. Jo estava en xoc, la mare no se massa que li passa. El Roc no plorava i podia veuré com el reanimaven, però sense cap reacció, la Paula hem preguntava: - com està? al temps que els ulls se li tancaven. En aquells moments no saps massa que has de dir, no hem surten les paraules i en aquest instant t'envaeix una por i una tristes