A vegades no tot és tant fàcil.
Crec en que és pot fer un món més just, tinc la convicció que cal defensar aquelles idees que creiem que aplicant-les podem combatre les arrels de l’injusticia social. Però la realitat es complexa i no és senzill. En aquest entramat, queda clar que no hi ha un bon escenari, vivim en una societat on és perpetua les desigualtats socials i establim sistemes que permeten als que més tenen, viure amb un estat de confort i els que menys tenen han de viure normalment en els barris més perifèrics de les ciutats. Hi ha un discurs polític correcte, que defensa la inclusió social, els drets de les persones, que el comparteixo. Però siguem francs, les problemàtiques socials, vistes des de la distancia pot arribar a ser molt hipòcrita. La meva pregunta és com connectem una ciutat, com una oportunitat per tothom, en condicions que generin igualtat d’oportunitats, sense que uns tinguin més privilegis que altres, amb un sistema d’equitat i uns nivells de convivència exemplars. Come