M'imagino...
M’imagino viure en una terra de tirans, de tragèdies de dia i de nit, bombes que esclaten a casa dels meus amics, cases esborrades per bombardejos, viure en una ciutat assetjada per la tirania, per bales que maten familiars en focs creuats. Viure al límit de la vida, amb tristesa i desesperança. Sabent que no hi ha instant de pau, ni instant per pensar que avui serà un dia sense por. M’imagino a un infant vivint amb normalitat en un indret on qualsevol dia pot esclatar un obús. I no puc imaginar, ni comprendre el dolor de la guerra. Però comprenc les persones que fugen, que no volen saber res de tot aquest odi, de tota la sang absurda i d’aquesta lluita per cercar una vida més digna i esperançadora. I pensen que els espera un món més acollidor, més amable al vell continent, l’Europa dels que molts se senten tant orgullosos. Una Europa que hauria de ser el bressol dels drets humans i les llibertats. En canvi avui esta governada per miserables que la hist