Carta a un "Machirulo"

Et molesta el feminisme?

Quan sents parlar de feminisme i et sents molest, t’indignes, sents ràbia i banalitzes les problemàtiques i desigualtats que pateixen les dones. Vol dir que estàs lluny de la realitat. Si t’esforces a fer d’això una bandera en contra del feminisme, tractant aquestes dones que lluiten pels seus drets de dones víctimes i, com he sentit en alguna ocasió, gandules, sense dubte estem davant d’un cas alarmant de masclisme, millor dit ets un “Machirulo” que s’ha apodera d’absurditats.

En primer lloc, sóc un home, i elles no necessiten la meva defensa perquè, amb èxit, amb el seu esforç i la seva lluita necessària i justa, han aconseguit transformar moltes desigualtats.

No obstant, com a home, vull posicionar-me i desmarcar-me d’aquest glamour “machito” que vol ridiculitzar i reduir a zero les problemàtiques que pateixen les dones.

Només quan la majoria d’homes estiguem alineats amb el feminisme, podrem començar a veure l’erradicació del masclisme.

En primer lloc, alguns arguments d’aquests personatges són:

“Actualment, a Espanya, la dona no pateix discriminació. Jo no dic que en altres països i en el passat sí que hi hagués masclisme, però actualment aquesta lluita no és necessària”

En primer lloc, el que passa en altres indrets i el que ha passat en el passat és tremendament injust, desproporcionat i no hi ha accions que reparin el maltractament que han patit les nenes i les dones històricament.

Però el masclisme és una autentica pandèmia.

Algunes dades del 2022 :

Van morir a Espanya 49 dones per violència masclista.  

13.455 delictes contra la llibertat sexual d’aquestes 1942 violacions.

7 violacions diàries.

Però només sabem les que son denunciades.  Evidentment dins la mentalitat d’aquests personatges tant ofesos per les lleis que volen protegir a les dones. Només veuen, dones inventant denuncies falses i arruïnant la vida de pobres homes.

Els mateixos que parlen que la desigualtat social, laboral, salarial, és simplement una invenció que ningú es discriminat pel seu gènere.

I volen que diguem els casos de discriminació. Com si no fos evident que les estructures de poder estan ocupades majoritariament per homes, però ja no perdre més temps donant argumentacions.

Perquè, sou els mateixos demagogs de sempre. Dels que criminalitzeu els ocupes, posant el focus en una minoria i evitant parlar del gran problema d’accés a l’habitatge.

Els que criminalitzeu a la immigració.

Els que sou feixistes i no us poseu vermells de ser fatxes.

Els que sou homòfobs.

Els que no voleu que les dones tinguin dret avortar.

Els que no voleu, que la gent tingui dret a una mort digna.

La vostra violència que vol atemorir als febles.

Dels que trepitgeu la dignitat de les persones i malgrat sou, persones humils, pobres, obreres us embolcalleu d’ignorància i arguments patètics. Manipulats per gent molt poderosa que els importeu ben poc. 

Sou els de sempre, ara aneu de verds o de creu de Sant Jordi.

L’únic que vull que entenguis: No passareu. Que la conquesta dels drets socials i civils son intocables.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El camí de la pau

Un món de pedaços