El camí de la pau
Potser estem a les portes d'un món apocalíptic, líders europeus que ens parlen tranquil·lament que una tercera guerra mundial és possible.
I un cop més, la indústria armamentista torna a activar-se,
sent un negoci rendible pels més poderosos.
Els pressupostos dels estats han començat a augmentar la
seva despesa militar.
Els arguments de que només la pau és possible si estem
millor armats, calen a la població, que passivament permet com els que ens
governen, inverteixin diners en maquinària de destrucció massiva.
Paral·lelament ens retallen drets socials i ens anestesien
en un context apocalíptic.
Un món immers en la por i la violència.
I ens atemoreixen amb el discurs de que estem sent envaïts
per persones musulmanes que ens estan islamitzant Europa.
Ens volen fer creure que vivim en un context de continua
inseguretat. I sense adonar-nos el relat de la necessitat d'un món bèl·lic,
només segur si estem ben armats.
Guerras actives, incomprensibles que estan fent la vida
impossible de persones innocents.
Infants que han perdut la seva infància per sempre.
Estem al 2024, i més que mai, tenim les eines per resoldre
els conflictes de manera pacífica.
Estic convençut que abans que la guerra sempre hi ha un camí millor.
Però paral·lelament tenim el repte de l'emergència climàtica, que només si l'afrontem globalment, podrem tenir una alternativa de supervivència.
La pandèmia hauria d'haver aturat les guerres, ens hauria
d'haver fet veure que l'enemic més perillós és invisible als nostres ulls i que
només el podem vèncer si treballem amb aliances.
Avui, sento desolació, no sé què passarà, però penso en els
meus fills i m'aferró a ells perquè tinguin l'oportunitat de tenir un altre
món.
I no sé com.
No sé com podem canviar-ho.
M'agradaria saber com es pot canviar.
Voldria dir-te que sé que tot anirà bé.
Vull creure que ens en sortirem un cop més.
Només et puc dir que continuaré creient en la pau.
Continuaré creient que només des de baix podem enderrocar
als que ens porten a l'abisme.
Picaré amb força les cassoles amb cullerots.
M'aferraré a la fe i la mística per no defallir.
Continuaré parlant de respecte, d'equitat, de justícia
social, solidaritat i d'altres afers.
Somiaré que podrem.
I dempeus, resistirem la foscor i amb un llumí desafiarem a
les tenebres.
Un altre món és possible
Quanta raó, Sergi.
ResponElimina