El camí de la pau

Potser estem a les portes d'un món apocalíptic, líders europeus que ens parlen tranquil·lament que una tercera guerra mundial és possible.

I un cop més, la indústria armamentista torna a activar-se, sent un negoci rendible pels més poderosos.

Els pressupostos dels estats han començat a augmentar la seva despesa militar.

Els arguments de que només la pau és possible si estem millor armats, calen a la població, que passivament permet com els que ens governen, inverteixin diners en maquinària de destrucció massiva.

Paral·lelament ens retallen drets socials i ens anestesien en un context apocalíptic.

Un món immers en la por i la violència.

I ens atemoreixen amb el discurs de que estem sent envaïts per persones musulmanes que ens estan islamitzant Europa.

Ens volen fer creure que vivim en un context de continua inseguretat. I sense adonar-nos el relat de la necessitat d'un món bèl·lic, només segur si estem ben armats.

Guerras actives, incomprensibles que estan fent la vida impossible de persones innocents.

Infants que han perdut la seva infància per sempre.

Estem al 2024, i més que mai, tenim les eines per resoldre els conflictes de manera pacífica.

Estic convençut que abans que la guerra sempre hi ha un camí millor.

Però paral·lelament tenim el repte de l'emergència climàtica, que només si l'afrontem globalment, podrem tenir una alternativa de supervivència.

La pandèmia hauria d'haver aturat les guerres, ens hauria d'haver fet veure que l'enemic més perillós és invisible als nostres ulls i que només el podem vèncer si treballem amb aliances.

Avui, sento desolació, no sé què passarà, però penso en els meus fills i m'aferró a ells perquè tinguin l'oportunitat de tenir un altre món.

I no sé com.

No sé com podem canviar-ho.

M'agradaria saber com es pot canviar.

Voldria dir-te que sé que tot anirà bé.

Vull creure que ens en sortirem un cop més.

Només et puc dir que continuaré creient en la pau.

Continuaré creient que només des de baix podem enderrocar als que ens porten a l'abisme.

Picaré amb força les cassoles amb cullerots.

M'aferraré a la fe i la mística per no defallir.

Continuaré parlant de respecte, d'equitat, de justícia social, solidaritat i d'altres afers.

Somiaré que podrem.

I dempeus, resistirem la foscor i amb un llumí desafiarem a les tenebres.

Un altre món és possible


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un "Machirulo"

Un món de pedaços