Blanqueig de l'extrema dreta

Les argumentacions simples, fàcils, excloents sobre el fet migratori, van calant i guanyant en les urnes.

El racisme, la intolerància ja no s’amaguen, surten amb orgull a dir primer els de casa.

Els que guanyen vots a les urnes, mesuren el que diuen, han blanquejat el seu discurs i neguen ser d’extrema dreta. Però els seus fidels no tenen cap embut per vomitar insults racistes.

Deshumanitzar la immigració, senyalar aquesta com la que cada dia comet crims, inseguretat és la manera més fàcil de generar un discurs d’odi.

I quan els i dius que el que diuen atempta contra els drets fonamentals. Et diuen hipòcrita i et comencen a dir que fas costat als que van contra la llibertat de la dona, els terroristes, els que obliguen a casar a les seves filles menors.

I malauradament aquest missatge pren força entre les classes més populars.

Missatges apocalíptics que anuncien, una Catalunya o España islàmica.

La emergent inseguretat en les grans metròpolis, com si mai abans hagués existit la violència, els robatoris, les violacions i la delinqüència.

Ignorant la gran veritat, que tot el crim en el seu gran gruix esta associat a la pobresa.

Per molts el mur que separava dos mons, s’ha trencat. Aquell món distant, explotat, colonitzat ple de misèria, no vol continuar submís en la pobresa, en la manca de llibertat i la injustícia.

Ara per mar, terra i aire, milers de persones travessen les fronteres i no temen a la mort, perquè simplement venen de l’infern.

Somien, una vida més digna, lliure de guerra, de fam i de misèria.

I no hi ha deserts prou grans, ni mars i oceans prou profunds, ni fronteres prou altes, perquè milers de persones temin aquest obstacles. I malgrat molts moriran. Molts aconseguiran arribar aquell món impossible.

Tot i així m’agradaria puntualitzar que el gran gruix d’immigració que arriba a occident, ho fa en avió en un visat de turista. Però cal fomentar la imatge caòtica, per acabar justificant mesures inhumanes i accions repressives contra els migrants més vulnerables.

I malgrat els que aneu per twitter amb la vostra creu de Sant Jordi anhelant una Catalunya blanca, cristiana i impol·luta, i feu veure que aquest estat és molt permissiu amb la immigració.

Critiqueu les mesures de discriminació positiva pels col·lectius més vulnerables, també aquells que volen impulsar la igualtat entre homes i dones.

La vostra visió de la igualtat i la justícia és un producte de Disney. Pensant que tots naixem amb les mateixes oportunitats i que només el nostre esforç personal pot ser premiat i no tenim en compte les circumstàncies que perpetuen les desigualtats socials.

Per les xarxes he rebut insults i amenaces, desitjos plens d’odi per defensar això que dic avui. També la mania, de dir que visc de la immigració i és el meu negoci i la meva menjadora.

Menjadora... com si el meu ofici d’Integrador Social, o les meves companyes que són educadores i treballadores socials no podem desenvolupar la nostra tasca professional dins la nostra expertesa en potenciar que totes les persones trobin dignitat i independència en les seves vides.

I sí podeu afegir soc el director d’una entitat social de barri, que porta més de 30 anys treballant pels drets socials, col·laborant amb les administracions i el món privat per ajudar a la igualtat d’oportunitats.  Ho fem amb pocs recursos, sense tenir salaris que ni tant sols es puguin equiparar amb llocs de treball similars amb els de l’administració pública i he d’aguantar a gent estúpida, acusant-me de que faig negoci lucratiu i per això defenso la immigració.  

Estic bastant fart sempre d’aquest comentaris gratuïts per dedicar-me a l’acció social. I el meu propòsit no es altre que lluitar contra les injustícies també quan detectem que una família d’un altre indret del món vulnera drets dels seus fills/es. I com hem fet sempre amb qualsevol negligència siguin d’aquí o allà perquè si coneguéssiu la realitat comprendríeu que això va més de pobresa i desestructuració que de nacionalitats.

Les persones en situació irregular, estan immergits en la por, la inseguretat, en l’economia submergida, simplement rosegant la ferralla dels contenidors i divagant pels carrers.

I els menors, que anomeneu “MENAS” són menors que l’estat te l’obligació de protegir i no fer-ho seria a part de cruel, il·legal.

L’extrema dreta, el feixisme, el racisme, vol simplificar aquest fenomen complex, deshumanitzant les persones emigrants.

Tancar els ulls davant la realitat, un món on el 80% de la població mundial viu en l’extrema pobresa i no entendre que les desigualtat entre el nord i el sud, son una cadena de relacions injustes i causades per un món ferotge i capitalista.

Doncs si, és cert les nostres ciutats tenen reptes molt grans però no podem continuar aixecant murs.

Només podem cooperar per fer un món més just, universalitzant l’escolarització, la salut, els drets socials, les llibertats i la dignitat.

La pobresa esta picant fort a les nostres portes, generant problemàtiques socials complexes, fent que hi hagi un xoc de cultures i aflorant les pors i els recels.

Però podem maltractar la immigració, i fer que les noves generacions siguin persones desarrelades, sense pertinença i marginals. I sí això ens aboca a la delinqüència, el fonamentalisme i l’exclusió.

O fer una inversió social, per generar oportunitats, fer ciutadans de ple dret, arrelats, amb sentiment de pertinença, amb un present i futur que ajudi a la dignitat de totes les persones siguin d’on siguin.

I recordar que la majoria de persones que procedeixen d’altres nacionalitats, són persones que cada dia treballen, cotitzen, et somriuen, et respecten i ens aporten més retorn econòmic que el que en l’imaginari curt de les persones racistes pensen que ens estan escurant les nostres arques.

Doncs res que plogui si calen els vostres insults i el vostre odi, però fins que pugui em trobareu davant i us diré sempre no passareu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El camí de la pau

Carta a un "Machirulo"

Un món de pedaços